a combinació de dades de la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA) amb observacions complementàries mitjançant telescopis espacials i terrestres ha donat lloc a la primera mesura directa del grup d'estrelles de l'anomenada barra central de la Via Làctia. Ara, un equip d'astrònoms ha combinat les últimes dades proporcionades per Gaia amb observacions a l'òptic i a l'infraroig per mostrar una prèvia dels resultats que podrà revelar el satèl·lit de l'ESA. L'estudi, publicat a Astronomy & Astrophysics, l'han dirigit investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB) i de l'Institut Leibniz d'Astrofísica de Potsdam (Alemanya).

El segon catàleg de dades del satèl·lit Gaia, publicat el 2018, ha revolucionat molts camps de l'astronomia. Està basat en els primers 22 mesos d'observacions de Gaia, però el satèl·lit ha estat escanejant el cel durant cinc anys, i ho continuarà fent fins al 2022. Els futurs catàlegs de dades milloraran les mesures i proporcionaran informació extra que ajudarà a traçar la galàxia i a estudiar-ne la història com no s'ha fet mai abans.

L'equip va combinar les dades del segon catàleg de Gaia amb diversos estudis a l'infraroig mitjançant un codi informàtic anomenat StarHorse, elaborat per Anna Queiroz, coautora de l'estudi, i altres col·laboradors. El codi compara les observacions amb models estel·lars per determinar la temperatura superficial de les estrelles, la seva extinció i una estimació de la seva distància.

«Sabem que la Via Làctia té una barra, com també la tenen d'altres galàxies espirals, però fins ara només en teníem indicacions indirectes, a partir dels moviments de les estrelles i el gas, o pel comptatge d'estrelles a l'infraroig. Aquest és el primer cop que veiem la barra a l'espai tridimensional, basant-nos en mesures geomètriques de distàncies estel·lars», destaca Anders.

«Al cap i a la fi, ens interessa l'arqueologia galàctica: volem reconstruir com es va formar i va evolucionar la Via Làctia, i per fer-ho, hem d'entendre la història de cada un dels seus components», afegeix Chiappini. «Encara no se sap com es va formar aquesta barra -que conté una gran quantitat d'estels i gas rotant al voltant del centre de la galàxia-; però amb Gaia i altres estudis, seguim el bon camí per esbrinar-ho», preveu la investigadora.

El tercer catàleg de Gaia, previst per al 2021, inclourà indicadors de distància millors i d'un nombre més gran d'estrelles. «Amb aquest estudi tenim un tastet de les millores que podem esperar en el nostre coneixement de la Via Làctia a partir de les mesures del tercer catàleg», explica Anthony Brown, de la Universitat de Leiden (Holanda).