L'professora d'Astronomia i Física de la Universitat de Yale, (EUA) l'índia Priyamvada Natarajan defensa que la societat necessita tant poetes com científics i assegura que aquests últims han de ser «somiadors i creatius» perquè «la ciència és una activitat intel·lectual intensament creativa».

La cosmòloga confessa que l'apassiona la filosofia i l'art, així que va decidir ser «un nou tipus de científica, una que pogués fer ciència d'avantguarda, però també entendre història i filosofia» i va començar un doctorat en Filosofia i Història de la Ciència a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

L'astrofísica, nativa de l'Índia i admiradora del pintor Joan Miró, del qual posseeix un quadre original a casa seva, vol «desmitificar el procés de fer ciència per demostrar que és un esforç creatiu» en què els investigadors «traslladen la seva passió a la feina». «La ciència sempre necessita noves idees, no és només aplicar una fórmula», recalca, per la qual cosa sosté que cada societat necessita «els seus somiadors, els seus poetes i els seus científics. La ciència ens força a tenir una ment oberta».

A la pregunta sobre per què cal estudiar l'espai quan a la Terra hi ha encara tantes carències, la doctora argumenta: «L'ésser humà sempre ha estat curiós, així que saber sobre l'Univers ens dona una perspectiva còsmica que focalitza l'enorme paradoxa que vivim».

«Aquesta paradoxa -explica- ens ensenya que l'ésser humà és molt significant, perquè tenim el poder de destrossar el planeta on vivim i hem après tant del Cosmos pensant només amb els nostres cervells. Però també som superinsignificants perquè vistos des de la Lluna, només som formigues que vivim en una roca suspesa en el Cosmos gegant».

La cosmòloga, que ha dedicat la seva trajectòria a estudiar els forats negres, reconeix que la primera fotografia que es va fer a un forat negre, publicada el mes d'abril passat, representa «una fita històrica» perquè «aquesta imatge plasma el que només teníem com a teoria. La foto és una validació de tot el que sospitàvem i ens aporta major entesa».

En un moment de l'entrevista, la científica anuncia: «Una de les coses emocionants que passaran aviat, tot i que encara no les han publicat, és que del forat negre van fer quatre imatges en quatre dies diferents i cadascuna és lleugerament diferent».

«Això vol dir que els forats i la matèria al seu voltant estan canviant en una escala de temps molt curta, cosa que significa que hi ha canvis molt ràpids, perquè en el Cosmos les escales de temps solen ser de milions o bilions d'anys. Així que estan analitzant aquestes imatges i no sabem què en sortirà d'aquí», revela.

Què és un forat negre, explicat de manera comprensible si us plau?: «És un dels objectes més enigmàtics, estranys i bojos de l'Univers i és matèria que està densament compactada en un espai petit amb una gravetat intensa perquè té molta massa, així que atreu coses del seu voltant».

«El més peculiar és que els forats negres tenen un límit, una regió on l'empenta gravitacional és tan forta que si la llum entra, no pot escapar. I semblen ser una part essencial de la formació de galàxies perquè ens hem adonat que, bàsicament, donen forma a les galàxies i determinen comes formen les estrelles», detalla la cosmòloga.