Els boscos submarins mostres signes de recuperació a Europa després de les accions de gestió de l'aigua impulsades per les administracions locals, nacionals i europees, segons una investigació europea en la qual hi ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que, no obstant, recorda que les costes europees han perdut un terç d'aquests ecosistemes en els últims 150 anys. La investigació, en la qual han participat investigadors del CSIC i que es publica a la revista Nature, assenyala que la desaparició d'un terç d'aquests ecosistemes ha desaparegut per un deteriorament de la qualitat de l'aigua, per una malaltia que va afectar l'espècie Zostera marina i al desenvolupament costaner, amb els pics de pèrdues més importants en els anys setanta i vuitanta.

L'estudi atribueix la recuperació a les accions de gestió per millorar la qualitat de l'aigua que han impulsat administracions locals, nacionals i europees. Els científics han utilitzat els registres de sèries temporals d'extensió i densitat dels boscos submarins des de 1869 amb 737 punts de la costa a 25 països europeus.

Aquests ecosistemes tenen plantes amb flors que ocupen extenses àrees de les zones costaneres que són clau per mantenir les pesqueries, que juguen un paper important en el segrest de carboni procedent de l'atmosfera, aporten protecció a la costa i en elles hi habiten espècies amenaçades com els cavallets de mar. La primera autora del treball, del Centre de Ciències del Mar de Portugal, Carmen B. Santos, explica que l'estudi mostra que Europa ha perdut en els últims 150 anys un terç dels boscos submarins i això significa que ja no es gaudeix dels beneficis que aportaven.

Per aquesta raó, l'investigador del mateix centre Rui Santos celebra que els resultats d'aquesta investigació són «molts encoratjadors, al contrari que la tendència global». «A Europa, les taxes de pèrdua van començar a disminuir la velocitat a finals del segle XX. En algunes regions s'han recuperat els boscos submarins d'espècies de creixement ràpid. Tot això dona esperances als esforços de conservació dels boscos i aporta resultats positius a accions de conservació, com la millora de les àrees marines protegides i la disminució de l'aportació de nutrients», destaca.

Per la seva part, la investigadora del CSIC del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, Teresa Alcoverro, ha afegit que la desacceleració de les tendències de pèrdues dels boscos va començar després de que s'adoptessin polítiques i iniciatives de gestió per reduir la eutrofització o contaminació per excés de nutrients, incrementar les àrees marines protegides i millorar la salut de les aigües costaneres a escala nacional i subnacional i, posteriorment, de la Unió Europea».

La investigació ha comptat amb el finançament de programes de seguiment de l'estat dels boscos europeus amb fondos locals, autonòmics, nacionals i europeus. El treball s'emmarca en l'acció europea COST.