Segons les estimacions que fan empreses del sector turístic que estudien els vaivens econòmics vinculats a aquest segment de l'economia mundial, aquesta temporada pot ser de les millors en molt de temps. Tot i que països com Egipte o Tunísia comencen a sortir lentament de les seves respectives crisis i, per tant, incrementen els volums d'ingressos gràcies als paquets que tornen a vendre els operadors que no fa tants anys havien optat per retirar-se i cercar nous destins més tranquils i assequibles, el cert és que Catalunya i Espanya en el seu conjunt continuen essent els destins preferits per gent de tot el món a la recerca del sol, la platja, la gastronomia i un bon ambient en un entorn agradable i sense sobresalts.

Però els macroindicadors generals sembla que no acaben d'encaixar prou bé a les comarques gironines, almenys si ens atenem a les dades del mes de maig, quan les pernoctacions hoteleres van caure un 14,8% i, en general, els turistes estrangers van disminuir en un 3%, tot i que en aquest cas la despesa mitjana que van deixar als establiments i comerços de la demarcació es va incrementar respecte al mateix període. En aquest sentit, també l'any passat, el president de la Federació d'Hosteleria de les comarques de Girona Antoni Escuredo, a les acaballes de la temporada, afirmava que el sector venia arrossegant mesos molt fluixos i que l'agost, que en teoria havia de ser el mes estrella, tampoc havia funcionat.

La veritat és que se'm fa difícil recordar declaracions de representants de l'empresariat turístic reconeixent que la temporada ha estat extraordinària i que, per tant, s'ha fet bon calaix. El més normal és la queixa, el lament davant les adversitats que els fan la guitza, no fos cas que als amables funcionaris de l'Agència Tributària se'ls acudís entrar a fons a la recerca d'impostos perduts. Però enmig de les habituals reflexions negatives, a les quals ja estem avesats, ha sorgit la veu autoritzada del president de l'Associació d'Hosteleria de Girona, Josep Carreras, afirmant que l'ocupació funciona prou bé tot i que els bons registres no són gràcies a les meravelles estiuenques sinó pels grans esdeveniments que es fan a la ciutat, concretament els congressos que apleguen un nombre molt important de professionals, com va ser el d'urgències i emergències mèdiques, que va reunir més de 3.000 professionals vinguts d'arreu de l'Estat.

Segons la seva docta opinió, el fenomen del turisme a Girona està canviant, ja que s'ha detectat que durant l'estiu baixa l'ocupació hotelera quan en realitat abans els mesos de juliol i l'agost s'arribava gairebé al 100%. És la seva teoria dels geps, passant de dromedari a camell: és a dir, per Setmana Santa comença a pujar i després va baixant amb un parell de «pics» abans i després de l'estiu.

En el capítol de les lamentacions, almenys ara ja no sentim les queixes per la implantació de la taxa turística, que està perfectament assumida no només com a normal sinó com a profitosa per endegar iniciatives i projectes que poden sufragar-se mercès als seus ingressos.

En aquest sentit, qui s'ha queixat ha estat el director general de Turisme, Octavi Bono, que ha reclamat un percentatge més elevat per a les arques del govern. Actualment, el repartiment està establert en un 50% per als ajuntaments i un 50% per a la Generalitat, però sembla que a la plaça de Sant Jaume no en fan prou i pretenen que els municipis acceptin dòcilment quedar-se només amb un 30%. Ha estat una serpent d'estiu, un globus sonda o realment aquesta és la voluntat del Govern per finançar ves a saber què? M'agradaria sentir les veus unànimes dels municipis turístics de casa nostra protestant per aquesta insòlita pretensió, però ara mateix el silenci ensenyoreix la plàcida canícula.