30 de juliol de 2019
30.07.2019

Descobert el fòssil d'un mico de la mida d'un hàmster

30.07.2019 | 00:46
Descobert el fòssil d'un mico de la mida d'un hàmster

Un equip de científics peruans i dels Estats Units han descobert al Perú restes de fòssils del mico més petit trobat fins ara, una nova espècie de la mida d'un hàmster que va viure fa 18 milions d'anys. En concret, a la selva amazònica, es va localitzar una dent fossilitzada que es va atribuir a una nova espècie de mico. L'equip d'investigadors, liderat per la Universitat de Duke (EUA) i la Universitat Nacional de Piura (Perú), destaca la importància de la descoberta perquè omple un buit de 15 milions d'anys en el registre de fòssils de micos del Nou Món. La troballa s'ha publicat a la revista especialitzada Journal of Human Evolution. El nou fòssil es va desenterrar al costat del riu Alto Madre de Dios, al sud-est de Perú. Els investigadors van extreure trossos de gres i grava que van dipositar en unes bosses i van transportar perquè els remullessin en aigua. Llavors, els van colar per filtrar les dents fossilitzades, les mandíbules i els fragments d'ossos enterrats. Segons el primer autor de l'article que explica la descoberta, Richard Kay, professor d'Antropologia evolutiva a Duke, la dent és «tan estranya com les dents de gallina»; és un molar superior i tenia «el doble de la mida del cap d'una agulla», va explicar. Els paleontòlegs poden descobrir moltes coses de les dents de micos, particularment de les molars. A partir de la mida i la forma relativa de la dent, els investigadors creuen que l'animal probablement menjava insectes i fruites i pesava 0,2 kilograms, només una mica més que una pilota de beisbol.


El més petit del món

«És el fòssil de mico més petit que s'ha trobat mai en tot el món», va comentar Kay. El científic va indicar que només una espècie de mico viva en l'actualitat, el Cebuella pygmaea –de la mida d'una tassa de te– és, i per molt poc, més petita que la que s'acaba d'identificar, anomenada Parvimico materdei.

El fòssil és important perquè aporta una de les poques pistes que els científics tenen d'un capítol clau que falta en l'evolució dels micos. Es creu que els micos van arribar a Sud-amèrica des d'Àfrica fa uns 40 milions d'anys, diversificant-se ràpidament en les més de 150 espècies del Nou Món que es coneixen avui en dia. El procediment d'aquesta diversificació és un misteri, en gran part degut al buit en el registre de primats que hi ha entre els 13 i els 31 milions d'anys. Ara, en aquest buit es troba la nova espècie Parvimico, que es remunta a fa entre 17 i 19 milions d'anys i el situa «just en el moment i el lloc» en què els científics haurien esperat que es produís la diversificació en els micos. El mateix equip de paleontòlegs es troba actualment en una altra expedició de fòssils a l'Amazònia peruana, que conclourà a l'agost.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook