05 de agost de 2019
05.08.2019

Arbres caiguts

04.08.2019 | 22:33

La caiguda d'un arbre centenari de la Devesa la matinada del passat 6 de juliol va provocar no només un lògic ensurt sinó que va encendre totes les alarmes respecte del futur arbori del parc. L'Ajuntament va actuar amb diligència retirant el tronc i les branques seques i després d'un temps prudencial ja es va poder tornar obrir al públic la zona del passeig que s'havia clausurat com a mesura de precaució. No era la primera vegada que queia un plàtan de dimensions considerables ja fos com a conseqüència de malalties que afecten l'interior de l'arbre, una ventada poc habitual o l'exposició continuada a diverses agressions externes, però ha donat la casualitat que, en aquesta ocasió, ha coincidit que pocs mesos abans l'empresa encarregada del manteniment del parc i, per extensió, dels arbres que hi viuen, es declarés en concurs de creditors, la qual cosa afectava directament les tasques de manteniment com ara les podes periòdiques o el sistema de reg dels plàtans, justament el principal problema que tenen avui els arbres de la Devesa gironina.

La Plataforma Cívica Salvem la Devesa va mostrar immediatament la seva preocupació per la situació que s'havia creat, advertint de l'existència de «riscos latents derivats de la mala salut dels arbres», raó per la qual va demanar a l'Ajuntament com entitat responsable de la gestió del parc que actués de manera diligent en aquest tema ciutadà per evitar situacions no desitjables com ja havia passat abans amb la campanya de fumigació de productes fitosanitaris que varen causar molèsties als soferts veïns del parc. Per la seva banda, l'Associació de Veïns Devesa-Güell, en la persona del seu president Salvador Guardiola, també va fer sentir la seva veu advertint el consistori que no era de rebut «passar de puntetes» en un tema greu com era la caiguda d'un arbre de 50 metres d'alçària i de 105 centímetres d'amplada, alhora que criticava l'escassa dotació pressupostària per a les tasques de conservació del parc, sistemes de reg inclosos.

En mig del debat, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Martí Terés, va sortir al pas de les crítiques afirmant que el consistori ja havia encarregat a una empresa externa un estudi tècnic per determinar la salut dels arbres i evitar així nous ensurts. Una lloable iniciativa, però resulta que aquest anàlisi de la massa arbòria ja existeix. Si l'Ajuntament ha encarregat l'estudi sabent-ho és greu, però si no ho sabia, encara ho és més. Efectivament, l'enginyer de Monts Narcís Motjé Surroca, juntament amb la seva dona Montserrat Terris Pons tenen perfectament estudiats tots i cadascun dels 2.309 plàtans que avui hi ha a la Devesa amb el detall específic dels que estan afectats pel fong Poliporus/Inonotus híspidus, els que s'haurien de tractar eliminant branques infectades i quins s'haurien de substituir o tallar directament de soca-rel per garantir la supervivència de la resta. A banda d'aquestes fitxes detallades, l'estudi també fa propostes concretes sobre la posada en funcionament de pous avui en desús i sistemes de regadius, entre d'altres. Em consta que un resum d'aquest treball científic es va lliurar a les diferents forces polítiques que es van presentar a les passades eleccions municipals a la ciutat de Girona i que aquesta proposta de pla director de gestió dels plàtans apareixerà en forma del llibre a finals d'aquest any. Perquè, doncs, s'encarrega a fora un treball tècnic que ja està fet i ben fet?

És evident que la història recent ens demostra que la Devesa s'ha adaptat a les necessitats de la ciutat, ja sigui en forma de Fires i/o de mercat setmanal i no pas al contrari, la qual cosa ha contribuït al fet que els plàtans en patissin les conseqüències. Faria avui Xavier Montsalvatge aquella comparació del parc amb el Paradís Terrenal? Em temo que no.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook