La meta de l'Acord de París de mantenir l'escalfament global molt per sota de dos graus no podrà aconseguir-se sense canvis en l'ús global del sòl, s'adverteix en un informe de l'ONU, que serà la base per a futures negociacions sobre el canvi climàtic.

En el document, aprovat després de cinc dies de reunions de científics a la 50a sessió del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, dependent de Nacions Unides), es destaca que «una millor gestió del sòl podria contribuir a frenar el canvi climàtic, tot i que no és l'única solució».

L'informe, el segon dels tres encarregats a l'IPCC després de la firma de l'Acord de París de 2016 per facilitar el seu compliment, és clau per a futures negociacions entre els estats signants i influirà en les que es produeixen durant la cimera climàtica anual que se celebrarà al desembre a Santiago de Xile. L'àmplia anàlisi conté recomanacions perquè els governs dictin polítiques amb l'objectiu de canviar l'ús forestal i agrícola del sòl per a així contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Tenint en compte que, entre altres coses, els boscos absorbeixen prop d'un terç de les emissions de diòxid de carboni (CO2).

En aquest sentit, en el document es recomana la posada en marxa de «polítiques que redueixin el malbaratament de menjar i influeixin en l'elecció de determinades opcions alimentàries», en al·lusió a dietes menys carnívores i que redueixin la població obesa o amb sobrepès, pròxima als 2.000 milions de persones.

D'acord amb l'informe, es malgasta entre un 25 i un 30% del menjar que es produeix al planeta. Combatre aquest problema pot rebaixar les pressions per reduir boscos i augmentar el sòl agrícola, i contribuir així a una reducció de les emissions de CO2, principal gas causant de l'efecte hivernacle.

També es proposa reprendre pràctiques agrícoles, ramaderes i silvícoles de les poblacions indígenes tradicionals, ja que segons el document «la seva experiència pot contribuir als desafiaments que presenten el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la conservació de la biodiversitat i el combat de la desertització».

A l'informe es fixa, per primer cop, la relació directa entre el canvi climàtic i la degradació del sòl global i s'adverteix d'un augment de les sequeres en regions com el Mediterrani o Àfrica del Sud per culpa de l'escalfament global. Als boscos boreals, els efectes podrien incloure més risc d'incendis forestals o de les plagues.