11 de agost de 2019
11.08.2019
el boulevard

La Mòmia 2

Joan Cortey, ara de Londres a París tot seguint el rastre de Tutankamon

11.08.2019 | 00:00
La Mòmia 2

Era 2012 quan el palafrugellenc Joan Cortey em manifestà que de la seva prolífica vida en podia fer un article cada estiu. Es quedava curt. L'any passat, els protagonistes foren la reina d'Anglaterra i un llibre. La reina perquè, amb els meus nebots, descobrírem la figura familiar d'en Cortey a la porta de Buckingham Palace mentre lliurava a un lacai una nota de salutació destinada a la seva «cosina» Lilibeth; és a dir, la reina Elisabeth II.
D'altra banda una guia d'Egipte de 1917, propietat de Howard Carter, descobridor de la tomba de Tutankhamon, va acabar en mans de Dorothy Webster, esposa del coronel Woevodsky. Essent Joan Cortey als anys setanta marmessor testamentari dels propietaris de Cap Roig i fent el seu primer viatge a Egipte, li fou transmesa la guia per l'antiga antiquària londinenca, íntima de Lord Carnarvon, mecenes de les excavacions.
El que no vaig explicar llavors és el que va passar quan Joan Cortey em va citar per a l'endemà al Museu Britànic. Ens dirigírem a les sales egípcies mentre suggeria que obrís pel mig la guia centenària de Howard Carter i l'olorés a fons, com cercant l'essència de la història, cosa que vaig fer amb certa discreció no semblés que estava consumint alguna mena d'estupefaent.
A en Cortey sí que li devia fer efecte perquè, com si estigués posseït, va començar a circular per la sala de les mòmies del Museu Britànic reconeixent tots els inquilins dels sarcòfags exposats.
Al vespre vàrem demanar a en Joan que ens acompanyés a sopar a un restaurant de moda de cuina xinesa, el Hakassan del barri de Myfair. L'havien reservat els meus nebots, que, com poden suposar, no en saben res, de triar restaurants. Vaig haver d'insistir que jo no tenia res a veure amb l'elecció del restaurant quan, sortint del sopar, es mostrà misteriós. Fou llavors quan em va fer notar l'excepcionalitat de la seva ubicació. «Jordi, que no veus que som al 17 de Brutton Street? En aquest mateix edifici, com es llegeix a la placa, hi va néixer el 21 d'abril de 1926 la meva cosina, la reina Elisabet II, que avui pretenia saludar».
Pero això no era tot. Enfront, a l'altra banda del carrer, em va assenyalar una botiga. «Aquí hi havia Rufus, la botiga d'antiguitats propietat de Dorothy Webster que va tancar al 1927 per anar a viure a Cap Roig amb Nicolau Woevodsky, fastiguejada pels escàndols motivats per la separació del seu primer marit que va acabar als braços de la dona de Lord Carnarvon!». Quines quasualitats.
Seguim. Per feina vaig un parell o tres de cops a l'any a París. Explico en un sopar que mentre no acabin el nou Museu Egipci del Caire han obert a París, i a la tardor a Londres, una exposició de les principals meravelles trobades a la tomba de Tutankamon per Howard Carter el 1922. En aquesta magnitud i qualitat, mai han sortit d'Egipte.
La meva germana Pili i en Joan Cortey s'apunten a viatjar a París. Dit i fet. Reservem hora per visitar la fastuosa exposició a les 12 del migdia del passat 25 de juliol. S'adverteix a la televisió francesa de l'arribada al país d'una onada de calor. En Joan compareix a l'exposició amb la guia de Howard Carter i repetim la cerimònia londinenca. Olorem de nou.
L'exposició és fastuosa. Durant el nostre recorregut m'arriba pel mòbil una alarma informativa de la premsa francesa. A les 13 hores i 12 minuts París acaba d'assolir la temperatura més alta de la seva història amb 40,6 graus, dues dècimes més que l'anterior, del 28 de juliol de 1947.
A l'endemà, el Diari de Girona publicarà una fotografia d'una font parisenca titulant «Buscant la fresca a París quan la temperatura supera la del Caire». El Caire? Al vespre, en repassar les fotografies fetes amb el mòbil, comprovo que a aquesta mateixa hora i minut en Cortey apareix retratat davant d'una de les joies de l'exposició, l'estàtua d'1,90 metres del guàrdia negre de la tomba de Tutankamon. Com si fos ell la mòmia, millor dit el faraó.
La temperatura seguirà pujant sense aturador fins als 42,6 graus a les 16.30. Nou avís informatiu. Poc després creuem la Rue du Caire. No són massa casualitats darrere de Tutankamon i amb la guia a la mà, pregunto a Joan Cortey?
–Amic Jordi, crec que ha arribat l'hora que t'ho expliqui tot sobre el llibre i que aquest canviï novament de mans.... potser l'any vinent a Egipte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook