12 de agost de 2019
12.08.2019
OPINIÓ

El faraó és aquí

12.08.2019 | 06:00
El faraó és aquí

Les sales de la Fontana d'Or, l'emblemàtic edifici reconvertit en la seu de CaixaForum, són tot un referent a Girona. Les mostres que s'hi instal·len, però, solen tenir una afluència de visitants inversament proporcional a l'excel·lència de les obres que s'hi exposen. Així, per exemple, la col·lecció de pintura flamenca i holandesa que hi va estar exposada durant set mesos de l'any passat segurament mereixia una major atenció per part del públic gironí, i el mateix va passar després amb el recull d'obres de Ramon Pichot, artista destacat, amic de Picasso i de Dalí, en una interessant mostra que va tenir l'encert d'apropar-lo al públic trencant així un general desconeixement sobre la seva persona i la seva obra pictòrica.

Actualment, i fins al 25 d'aquest mes d'agost, hi ha instal·lada la mostra Faraó, Rei d'Egipte, una extraordinària exposició que només es presenta a quatre capitals espanyoles i que ha estat possible gràcies a una col·laboració entre La Caixa i el British Museum, que ha cedit per a l'ocasió peces destacades de la seva extensa col·lecció, segurament la més important i completa després del Museu Egipci del Caire.

A l'entrada de la galeria XVII d'aquest museu situat a la plaça Tahir, hi figura el nom del diplomàtic català Eduard Toda i Güell (1855-1941), el primer arqueòleg espanyol que, a banda de la seva feina com a cònsol, es va dedicar als estudis egiptològics, i les seves troballes, com ara la tomba d'un artesà qualificat contemporani de Ramsés II anomenat Sennedyem així com vint mòmies i objectes funeraris, van anar a parar al Museu Arqueològic Nacional i una part a la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, tot i que la majoria es van quedar finalment al museu cairota. Aquestes i moltes altres peces, però, encara resten tancades als magatzems i només es podran contemplar a partir de l'any vinent, quan s'obrin les noves sales que s'estan preparant al nou museu i que estan enllestint a dos quilòmetres del centre de la ciutat.

És evident que Egipte ha despertat des de sempre una gran fascinació. La descoberta de la tomba de Tutankamon l'any 1922 per l'arqueòleg Howard Carter i el ressò internacional que va tenir l'esdeveniment pel fet d'haver-se trobat intacta va contribuir a incrementar el desig de visitar la vall dels Reis i també les peticions de noves expedicions d'arreu del món. Un d'aquests entusiastes de l'arqueologia fou l'hoteler barceloní Jordi Clos Llompart, que ha dedicat temps, diners i esforços a fer possible la creació del Museu Egipci de Barcelona, on el visitant pot admirar nombrosos objectes procedents de les excavacions però també la recreació fotogràfica amb panells explicatius del gran descobriment de Carter, amb les mítiques imatges de la primera vegada que en 3.000 anys s'obria la cambra funerària i la resposta també famosa a la pregunta de què estava veient: «Coses meravelloses!».

Molts anys abans, però, d'aquell 1922, també s'havia estès la febre arqueològica i un dels més actius va ser l'italià Bernadino Drovetti, que entre 1828 i 1834 va aconseguir reunir una col·lecció important que després de ser rebutjada pel rei de França Lluís XVIII va ser adquirida per Carles Fèlix de Sardenya per 400.000 lliures piemonteses per completar el museu egipci de Torí, un altre equipament cultural digne de ser visitat. Són moltes arreu del món les ciutats que tenen museus dedicats en tot o en part a l'arqueologia egípcia. El British segurament és el que disposa de més peces però també són importants les 39 galeries del Museu Metropolità de Nova York amb la tomba de Perneb de pedra calcària com a reclam emblemàtic. Ara, la màgia de l'antic Egipte ha arribat a Girona amb aquest faraó que s'hi estarà fins al dia 25. L'esforç expositiu bé mereix una resposta positiva!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook