15 de agost de 2019
15.08.2019

Si Ava Gardner aixequés el cap... a Sant Pol

La platja que comparteixen Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d'Aro, tranquil·la temps era temps, escenari de festes sense complexos que organitza un hotel a mans de capital rus

15.08.2019 | 00:23
Panoràmica de la platja de Sant Pol, amb l'Alàbriga al fons. Per a quan la propera festa?

El glamur de la Costa Brava es va quedar per allà als anys 50 del segle passat, en temps de Pandora i l'holandès errant, Ava Gardner i Mario Cabré. No queden ni toreros, ni que fossin de ficció –com el que va encarnar el matador, actor i presentador barceloní que va posar gelós el mateix Frank Sinatra–, ni a Lloret de Mar, plaça que feia les delícies dels turistes per allà als anys 70, època de booms i de sueques. De mica en mica hem bescanviat estrelles de cine per guiris, cantants lírics per Bisbals i Melendis. I han arribat, amb força inusitada, els russos magnats, que tot ho compren, el preu tant li fa. Des del 8 de juliol del 2017 -l'endemà d'un San Fermín més– l'extrem sud de la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, té amos que paguen en euros però que són fills del ruble, com Putin: a cop de talonari, l'empresari sense ofici conegut Valerie Scherer i la seva cort han convertit l'entorn de l'Alàbriga Hotel en la seva masia (sinònim català de cortijo, paraula més reveladora). No resulta estrany creuar-se, en ple passeig, amb una mena de carret de golf que descarrega hostes eslaus que tenen gandules reservades a la sorra des d'on poder contemplar amb desdeny el comportament dels indígines que, pobres desgraciats, s'estiren a la sorra al damunt de tovalloles del Decathlon. A mitja tarda pertoca tornar al «castell», situat en una corva de la sinuosa carretera de Sant Pol, per fer els que els roti. I si un dissabte 10 d'agost qualsevol, posem pel cas, pels volts de les sis, ve de gust un «botellón» amb ginebra London Dry, xampany francès –que vesteix més– i música electrònica que deurien compondre els torturadors de la base Guantánamo, s'organitza i punt. I als indígenes que els bombin, que s'estirin a la sorra si volen i que es tapin les orelles si el terrabastall els molesta, que aquest tros de Costa Brava ja no és seu.

Diu l'Ajuntament que l'Alàbriga disposa d'una llicència per fer activitats a l'aire lliure, condicionada a l'ús d'un aparell limitador (que Scherer i els seus cortesans deuen tenir desat en un calaix... a Rússia). Cap veí ha reportat cap queixa sobre la festa rave d'alt nivell de fa uns dies, precisen fonts municipals, però el sarau hi va ser: n'haurien pogut donar fe des de Platja d'Aro, des de l'infinit i des de més enllà. Però tothom tranquil que aquí no passa –ni passarà– res, perquè el ruble tot ho pot. Riguin-se del Sónar: Sant Pol sí que és un dance floor amb totes de la llei (de Costes?). És el que tenen els cortijos: els amos fan allò que els plau, perquè ningú no els diu res. Ava, Mario, en pau descanseu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook