Però l'home que no llegia diaris no era en Rajoy?
Aquest llegia el Marca. La resta els llegia segons la seva conveniència, com fan la majoria de polítics. Així va el món. Deulofeu ens ajuda a llegir-los bé, encara que sembli un contrasentit.
Potser és la millor manera de mantenir-se informat.
No, el que passa és que els diaris s'han de saber llegir. No ens hem de deixar impactar pel primer que llegim, hem de respirar una mica.
El 18 de juliol del 36, Deulofeu escriu: «S'han rebel·lat els militars a l'Àfrica. Vaig al mas amb la família». Em recorda Kafka i l'inici de la Gran Guerra.
La República va trigar 48 hores a creure que l'aixecament era seriós, potser la República no era tan seriosa com ens han dit. Deulofeu també ho creu, i va amb la família al mas. Però pocs minuts després torna a Figueres en bicicleta, perquè arriben els revolucionaris a cremar-ho tot.
Quin tret destacaríeu d'aquell home?
Malgrat la seva teoria cíclica de la història, Deulofeu creu en el progrés, creu en la humanitat. Com a persona, és molt bon home però té un fort punt d'egoisme, perquè està tan convençut del que fa, que tot gira al voltant de la seva teoria. Diríem que era molt constant i alhora força il·lús.
Per què il·lús?
Perquè creu que el món acabarà anant inevitablement a favor de la seva teoria.
Tenia sempre al cap la teoria de la «matemàtica de la història»?
Segons la seva dona i les filles, era una llauna d'home. A la vida no tenia res més al cap. El dia a dia no li interessava, la seva perspectiva era a anys vista. Com que la farmàcia li anava bé, es va poder dedicar a viatjar i a treballar la seva teoria.
Obsessionat seria la paraula?
Tant que a vegades provocava el rebuig de l'interlocutor, perquè no donava peu al diàleg.
Quins encerts destacarien de la seva teoria?
Als anys 30 afirmava que Anglaterra i Alemanya deixarien de ser primeres potències durant el segle XX, que Alemanya dominaria pacíficament Europa al segle XXI, o que el comunisme no aniria molt més enllà de les fronteres de l'URSS.
I en prosa, no com Nostradamus.
Deulofeu marca uns vectors que dirigeixen la història. Fins i tot marca les dates dels fets, i el cert és que s'hi aproxima molt. Va deixar escrit que la Xina no aniria cap allà mateix que l'URSS. I no hi ha anat. O la implosió de Iugoslàvia, que ningú imaginava ni pocs mesos abans que succeís. També va predir la confrontació actual que hi ha a l'estat espanyol. Ell dibuixa tendències futures, sense tenir en compte les seves preferències.
Per exemple, que Espanya es desintegrarà el 2029, cosa que a l'independentisme li fa especial il·lusió.
La matemàtica de la història preveu que aquesta unitat peninsular ha de canviar. Però pot passar de moltes maneres, per exemple, que els estats passin a integrar-se en una Unió Europea. Per això en Deulofeu no agrada ni als uns ni als altres. Al final, la fricció que hi ha l'acabarà resolent la història, el que passa és que s'ha d'entendre la dinàmica de la història.
Falten 10 anys i no se'n veuen símptomes.
Tampoc no es veien símptomes de la reunificació alemanya, només un any abans que ocorregués. I la caiguda del mur, ni 48 hores abans.
Un personatge interessant, segur.
Deulofeu hauria d'haver sigut analista polític a la premsa, en lloc d'uns quants que exerceixen de tal cosa i no n'encerten ni una.
