Marc Serra (Porqueres, 1991) va començar a tocar el piano amb cinc anys i la seva carrera ja no s'ha aturat. Ha actuat al Palau de la Música i als auditoris de Barcelona i Girona. Avui debuta a la Schubertíada de Vilabertran prenent part en el concert final de l'Acadèmia.

A qui se li acut començar a donar la tabarra amb el piano amb cinc anys?

Imagino que se li va acudir a la meva mare, perquè ella tocava el piano. Ella el tocava per casa, i m'hi vaig posar jo també. En veure que hi tenia interès, em va apuntar a classes de piano. Realment és la meva mare la que ha anat fent el meu seguiment, fins i tot apretant els professors, dient-los «vull que el meu fill millori!».

Les mares sempre van a favor dels fills. Si hagués sigut un mal pianista, creu que la seva li ho hauria dit?

Ostres, doncs no ho sé (riu)! Suposo que si no li hagués agradat com tocava, no m'hauria encoratjat a continuar fent-ho.

Piano en italià significa «lent». Vostè ho és, de lent?

Sempre m'he definit com una persona, no lenta, sinó molt lenta. Soc molt lent, però perquè penso que la vida s'ha d'assaborir. El que menys m'agrada de la vida és la pressa. M'agrada fer les coses bé i gaudir-les. I això cal fer-ho lentament.

Piano piano?

Exactament.

Com s'aplaquen els nervis d'abans d'un concert?

Ostres! Doncs... suposo que acceptant el que hi ha i confiant que has fet la feina ben feta. Se suposa que la vida d'un músic va d'això, d'estudiar molt per fer bé la feina. I pensant que ningú és perfecte i que la música que fem i el nostre amor per l'art passaran per sobre de qualsevol error que hi pugui haver en la interpretació.

Res de prendre una copa tranquil·litzadora abans de tocar?

Mmm... normalment, no. En faig prou amb una mica de silenci i integrar el concert en la vida normal, pensar que és un dia més a la vida.

Als bons temps no faltava un pianista a cap bordell. La música de piano propicia l'amor carnal?

(Riallada) Depèn de quina música, estic segur que sí. No sé si el piano propicia l'amor carnal, però la idea m'agrada molt (riu).

Si Humphrey Bogart diu al pianista que no toqui mai més una cançó, se li ha de fer cas?

No tinc el plaer de conèixer en Humphrey Bogart, ja m'agradaria. Tanmateix, a mi m'agrada tocar el que jo vull. Si algun programador em diu «millor que no toquis això», potser li faig cas, però prefereixo tocar el que vull jo.

Per tocar lied cal parlar, o almenys entendre, l'alemany?

Sens dubte que tenir-ne nocions va bé. El que és segur és que has de saber què diu el poema i com es pronuncia. Jo no el parlo bé, però em defenso i entenc algunes cosetes bàsiques.

Els lieds són fruit del Romanticisme. Vostè és romàntic?

Soc molt romàntic, però no dels del segle XIX. Potser m'agrada més el Barroc i tot.