l planeta Terra va començar a ser transformat per l'activitat humana fa ja 3.000 anys, molt abans del que es creia fins ara. Així ho relata el projecte col·laboratiu d'arqueòlegs de tot el món ArchaeoGLOBE, en el qual han participat investigadors del CSIC. L'estudi reconstrueix la història de l'ús humà del terreny del planeta en els darrers 10.000 anys.

La contribució de 255 arqueòlegs de tot el món permet observar en una sola imatge el naixement i expansió de l'agricultura, l'aparició del pasturatge, el declivi de la caça i la recol·lecció a més de l'aparició i l'auge de les societats urbanes.

Aquest projecte, que recull la creació de la base més gran de dades sobre l'activitat humana a la Terra, ha estat liderat per Lucas Stephens i Erle Ellis de la Universitat de Maryland (EUA) i hi han participat els investigadors del CSIC Ferran Borrell i José Antonio López-Sáez de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) a Barcelona i de l'Institut d'Història del CSIC a Madrid, respectivament.

Per a la realització del mapa del projecte ArchaeoGLOBE, s'ha dividit el planeta en 146 regions. Els científics han aportat dades de les regions de les qual són experts, a partir d'evidències arqueològiques com restes de pol·len i carbó, ossos i altes troballes en excavacions. Els resultats d'aquest estudi, que s'han publicat a la revista Science, posen en comú i sintetitzen el coneixement arqueològic sobre l'ús humà del sòl al llarg de la història del planeta i aconsegueix establir l'impacte global que les activitats humanes han tingut sobre els ecosistemes terrestres.

Els autors remarquen que les societats humanes «han transformat i manipulat el paisatge» al llarg de milers d'anys, i han alterat els patrons de biodiversitat, el funcionament dels ecosistemes i el clima, que es va engegar amb les societats caçadores i es va intensificar amb l'aparició de l'agricultura intensiva i les ciutats. El científic del CSIC Ferran Borrell ha assenyalat que els resultats obtinguts indiquen que l'ésser humà va començar a tenir un impacte global significatiu «abans del que es proposava anteriorment» i obren la porta a una millor comprensió de la transformació de la Terra per part de les societats humanes. Borrell assegura que encara que s'han trobat divergències entre els resultats d'ArchaeGLOBE i altres obtinguts en diferents models de reconstrucció del clima i vegetació del planeta «no els invalida, sinó que els complementa».

«Són models generats a partir de diferents disciplines i dades, que ens han de permetre comprendre la relació entre l'evolució de l'ús del terreny en els darrers 10.000 anys i els canvis globals passats de la Terra, cosa que és clau per millorar les projeccions del clima i medi ambient en el futur», ha subratllat.