Li costa despertar-se?

Molt (riallada)! Costa molt, despertar-se al matí. Soc més d'anar a dormir tard que de llevar-me aviat.

A banda del seu navegant, al món hi ha molta gent adormida?

Penso que hi ha molta gent que ens voldria adormir, hi ha força interès que la gent estigui adormida, que siguem un ramat de xais.

Al llibre parla d'especulació immobiliària a la Costa Brava. Això només pot passar en la ficció, oi?

Oi que no passa mai, aquí, això? És sorprenent, no sé com se'm va acudir.

Impossible del tot.

He, he, vaig voler parlar de la corrupció urbanística, precisament perquè penso que el poder de les grans empreses, del diner en general, arriba a tot arreu. De la mateixa manera que un temps enrere van destrossar la Costa Brava, hi ha alguns exemples que volen continuar fent-ho.

Li agradava més abans, la Costa Brava?

Jo vaig néixer el 68, o sigui que la Costa Brava que conec ja és la dels anys 70. Però vas a Palamós i veus aquells dos edificis enormes allà davant de la platja Gran i dius: cal? O vas a Roses i veus com està construïda i dius: calia, tant?

Parla també de corrupció política a Catalunya. Deu ser una altra broma, això és impossible.

Ni n'hi ha ara ni n'hi ha hagut mai! Ja veu que he escrit una mena de distopia (riu).

Totalment.

Aquestes coses aquí no passen.

La seva protagonista és «detectiva». Això és llenguatge inclusiu?

No, no, que ho vaig buscar al diccionari. Resulta que detectiu en femení es diu detectiva, i confesso que no ho sabia, no tenia gaire clar si havia d'escriure «la detectiu».

Ha triat un quadre de Miró com a objecte en litigi del llibre perquè aquests són els més fàcils de falsificar?

La veritat és que la tria va ser per una qüestió molt poc... profunda. Simplement no hi entenc gaire, d'art, però m'agrada la pintura abstracta. Després vaig voler agafar un autor de la terra, no anar a buscar per un Kandinski. Així que em vaig dir: Miró o Dalí. I va guanyar Miró.

Els rics tenen preocupacions que els pobres mai no tindrem, com que els robin un Miró del iot?

Sí, a mi difícilment em passarà. La preocupació de la gent corrent és sobreviure, passar el mes, i la dels rics és que no els robin i com fer-ho per acumular més diners. Els rics no es poden permetre, en un any, no dic ja perdre diners, sinó guanyar-ne menys que l'any anterior.

Ja estem bé com estem, digui que sí.

Home, un terme mitjà també estaria bé. Almenys no haver de patir per arribar a final de mes. O a final del dia, com hi ha gent que li passa. L'altre cas és el d'aquests rics, que no m'invento sinó que existeixen. Que si va per la Costa Brava i veu els iots, i després els busca a internet, sabrà què valen i què costa mantenir-los.