06 de setembre de 2019
06.09.2019
Pere Francesch Rom. Escriptor i periodista

«Gainsbourg i Dalí van ser menjats pels seus personatges»

El periodista presenta un llibre on explora la relació entre el cantant francès i el pintor figuerenc

06.09.2019 | 01:04
«Gainsbourg i Dalí van ser menjats pels seus personatges»

El periodista Pere Francesch Rom presenta dissabte a Barcelona, i a Girona en data encara per concretar, «Gainsbourg i Dalí, moi non plus», on explora la relació entre el cantant francès i el pintor figuerenc

Je t'aime, moi non plus. Vaig passar anys pensant que no entenia la frase per culpa del meu nivell de francès.

Pitjor va ser el cas de la censura espanyola, que van veure la lletra amb tant «Je t'aime» que van pensar que no tenia res de dolent, i la van deixar passar. Quan la van escoltar, devien caure de culs.

Creu realment que Gainsbourg es va basar en la frase de Dalí «Picasso és comunista, jo tampoc»?

Hi ha gent que així ho sosté, tot i que Gainsbourg ho va negar. Si bé en negar-ho estava reconeixent que coneixia la frase de Dalí, que es va fer molt famosa. De tota manera, no deixa de ser un adverbi, i les paraules no són propietat de ningú. Jo crec que una petita influència hi és.

Es van arribar a conèixer?

Precisament el fet de descobrir que havien tingut certa relació em va motivar a seguir investigant. Van tenir diverses trobades, fins i tot Gainsbourg va comprar un quadre a Dalí. I pel que he sabut, van estar fins i tot a punt de col·laborar.

Una llàstima, que no reeixís.

Anava a dir que desgraciadament no, però vagi a saber què hauria sortit d'una col·laboració entre ells dos. Es comenta que Dalí volia crear un ball, i que Gainsbourg el musiqués. Això sí que hauria sigut una llastima que no tirés endavant. Tanmateix, en tinc dubtes, no crec que Gainsbourg hagués perdut l'oportunitat, perquè admirava molt Dalí.

Són dos genis que s'amagaven darrere d'una imatge de frivolitat?

Eren dos genis i eren molt tímids, i crec que utilitzaven la provocació contra la timidesa. Quan Gainsbourg va començar a cantar es reien d'ell, tant per la música que feia com per les seves faccions, li deien lleig. Es va haver de reinventar, creant quasi un alter ego. Igual que Dalí. Les persones del seu entorn -he parlat amb gent que els va tractar tots dos- coincideixen que quan no estaven davant dels mitjans eren persones normals.

Van crear un personatge.

El problema és que tots dos es van veure menjats pels seus personatges. Es nota al final de la seva vida, tots dos van acabar de manera molt trista. Dalí, malalt i enclaustrat, lluny d'aquella imatge tan potent; i Gainsbourg igual, el final de la seva vida va ser molt trist.

A Gainsbourg li agradaven molt les dones i a Dalí tampoc?

Ha, ha, la sexualitat sí que la concebien de manera molt diferent, un i altre. Dalí era sobretot un voyeur, mentre Gainsbourg va conquistar les dones més famoses de l'època, Brigitte Bardot i Jane Birkin, entre d'altres.

I li deien lleig...

Crec que era ell, qui deia que la lletjor supera la bellesa perquè dura més temps.

Ben vist.

Gainsbourg va començar fent cançó francesa i jazz, però ell el que volia era l'èxit. Així que es va passar al pop, malgrat que és una música que havia criticat molt. Amb el físic i amb la música, va demostrar que una persona és capaç de tot si s'ho planteja.

A Dalí li agradaven els diners i a Gainsbourg... també?

A tots dos els agradaven força els diners, sí. O potser, més que els diners els agradava la fama, l'èxit, estar a dalt, que es parlés d'ells. Però un ha d'estar preparat per al dia que ja no té èxit, tots dos van viure la decadència.

Preferiria reencarnar-se en Gainsbourg o en Dalí?

Gainsbourg. Ha sigut el motor que m'ha empès a escriure el llibre. I és algú per descobrir, sobretot a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook