12 de setembre de 2019
12.09.2019

«Em van demanar maionesa per posar-la en un gelat»

Entrevista a Pep Carreras, propietari del bar La Cala i president de l'Associació d'Amics de Cala Montgó

12.09.2019 | 00:00
«Em van demanar maionesa per posar-la en un gelat»

Pep Carreras i la seva dona, Carme Callol -a qui vol dirigir una menció especial-, fa anys que dirigeixen el restaurant La Cala, en plena cala Montgó. A més, hi viuen tot l'any, així que ningú millor que ells per explicar les sensacions de quan acaba l'estiu.


Adeu als mesos d'estiu. Fa pena la platja buida?

No, gens.

Ja m'ha fotut enlaire el titular.

Ara és quan ho trobes natural, amb tranquil·litat, sense presses.

Com es viu l'hivern a tocar d'una platja?

Amb la tranquil·litat que li deia, sense ningú. I amb la satisfacció de tenir al davant aquest paratge fantàstic. De cala Montgó no se'n cansa mai ningú. El pitjor és que, degut a l'aïllament, qualsevol necessitat que tens t'obliga a agafar el cotxe.

Quant temps fa que no disfruta d'una hora de platja a l'estiu?

Crec que em sobrarien dits de les mans per comptar els dies que m'he banyat al mar, en els 35 anys que fa que soc aquí. La platja, que vostè la veu aquí, jo la tinc a milers de quilòmetres.

Un piló d'anys amb el restaurant.

Quan el vaig agafar, jo tenia 22 anys, hi havia només la carcassa. La resta la vaig anar construint jo mateix, a poc a poc.

No deuen fer-li gràcia aquestes campanyes contra el turisme que comencen a proliferar.

Tenim turisme, però, per mi, encara ens en falta. I sobretot de qualitat. M'agrada el turisme de persones, no de gent.

Montgó, zona curiosa, entre Torroella de Montgrí i l'Escala.

Aquest és un conflicte, que no només depenem de dos ajuntaments, també de dues comarques. Això implica parlar amb el doble de gent a cada problema que tenim. Un s'hi va acostumant.

I quin és el problema prioritari?

Neteja i seguretat. La platja sol estar bruta, de nit no és estrany que hi hagi trencadisses, d'ampolles o de material públic i particular. I baralles, moltes baralles. Que jo recordi, en tres celebracions de Sant Joan s'ha calat foc a la muntanya, hem hagut de pujar bombers i veïns a apagar-ho.

Quin és el plat estrella en un restaurant de platja?

Almenys aquí, n'hi ha tres: la paella, la fideuada i els musclos «Cal Pep». I tots tres disfruto preparant-los. Fins he anat a fer cursets per fer bé les pizzes. Soc molt maniàtic, vull que totes siguin exactament igual, de la primera a l'última.

Maniàtic de l'ordre? Quantes vegades alinea les taules i cadires?

He, he. Un mínim de tres vegades cada dia, al matí, a la tarda i al vespre. Al centímetre. M'agrada l'ordre, no ho puc evitar. Les coses ben presentades sembla que tenen ganes de triomfar, fan més goig.

Per aquí passa tota mena de gent. Ha vist fer moltes bestieses amb el menjar?

Les que vulgui. He arribat a veure com em demanaven maionesa per posar-la en un gelat.

I què va fer?

Els la vaig dur i em vaig quedar mirant.

No s'hi va negar.

Si em demanen una cosa i la tinc, mai no dic que no. El meu negoci es basa a complaure el client.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook