15 de setembre de 2019
15.09.2019

El quiosc al setembre

Un paisatge urbà tradicional que es rodeja de les col·leccions i fascicles més inversemblants

15.09.2019 | 00:39
El quiosc al setembre

Arriba el mes de setembre i amb ell els primers bolets de la tardor, la tornada de la mainada al col·le i els quioscs de premsa que encara resten oberts apareixen folrats de col·leccions de fascicles, llibres i objectes de tota mena. El divendres, voltant, observava que aquest any tenen un protagonisme important les miniatures de cotxes, la casa de nines d'època victoriana, les figures de Playmobil, els minerals de sempre, nines perfumades amb sabors de pastissos de fruita, la col·lecció de discos de vinil de jazz de la companyia Blue Note; les miniatures de cotxes de ral·li, camions antics i vehicles de repartiment; maquetes de l'esquelet humà, del galeó Sant Martí o del Seat 600. Quant a llibres, detecto col·leccions de filosofia, dels secrets del cervell o del cosmos i un curs de psicologia.

Les campanyes de màrqueting que llencen les editorials propietàries d'aquestes col·leccions estan molt ben afinades. Una breu i intensa promoció, un preu molt baix en el llançament de la col·lecció i al cap d'un mes superat l'entusiasme inicial, una majoria de compradors que l'abandonen. Això sí, una minoria de fidels, setmana a setmana, continuaran comprant el fascicle, la peça de la maqueta o el llibre, nina o miniatura de la col·lecció suficient per fer-la rendible. Pensem que en cap cas es tracta d'un producte únic, formidable i perfectament conservable com són els cromos de la lliga de Panini que surten a l'agost des dels seus quarters generals de Torroella de Montgrí. Al contrari, en fer la maqueta del camió Pegaso o acumular els llibres de qualsevol branca de la sapiència, comences a pensar si no et trobes davant d'un pongo, denominació fruit de la pregunta «¿y esto donde coño (amb perdó) lo pongo?». Fa uns mesos vàrem traslladar-nos de les oficines on passo bona part de la setmana a Madrid. Aprofites per buidar i netejar. Apareixen tota mena de papers, informes, retalls, publicacions que has guardat uns quants anys per si un dia et poden ser útils i no han estat necessaris o bé ja els tenies informatitzats.

Però a l'habitació adjunta que servia d'arxiu va aparèixer la col·lecció de 120 llibres i 331 CDs del curs Vaughan Intensive English. Aquesta col·lecció la va comercialitzar el diari El Mundo i en principi tenia una extensió menor. Però va tenir tant èxit aquesta obra, preparada per Richard Vaughan, un prestigiós i innovador professor d'anglès d'origen texà instal·lat a Madrid, que li varen encarregar sense aturador que anés allargant la col·lecció amb més i més llibres i CDs al llarg de gairebé dos anys i mig. A algú li sembla raonable que un curs d'anglès es compongui de 120 llibres i 331 CDs?
Quan a començaments de segle els meus pares varen reformar el pis de tota la vida ens vàrem trobar tota mena de col·leccions. Llavors el que es portava eren els fascicles. Sobretot n'havíem anat fent sobre esports i cinema. Farcien les llibreries de la casa, on ja no hi cabia un llibre més, al costat de les enciclopèdies. En aquest sentit, em comenten que quan es buida un pis, concretament una biblioteca, els que se n'encarreguen es fan càrrec de tots els llibres però les enciclopèdies van directament a l'abocador. Mare de Déu! Amb el que va costar pagar-les.
En una caixa d'un traster que tenim llogat encara hi trobaríem la meva primera col·lecció per fascicles. Es deia Fauna, obra del mític naturalista televisiu Félix Rodríguez de la Fuente. També l'Enciclopedia del cine erótico. Llavors calia animar el país.

Mentre subsisteixin oberts alguns quioscs, continuarà l'espectacle del paisatge del setembre on apareixen encerclats per les col·leccions. Però el cert és que estan en perill i una bona majoria han anat tancant. La migració de diaris i revistes del paper cap a l'entorn digital va a tota velocitat i el model de negoci tradicional de premsa i els seus distribuïdors s'ha enfonsat.

El meu quiosquer de Madrid em diu que quan es jubili tanca, ningú de la família veu que es pugui tirar endavant el negoci. Els meus amics Jordi i Roser de la Llibreria Girona, al carrer Barcelona, ja ho van fer fa uns anys deixant-nos sense el privilegi d'unes insuperables tertúlies futbolístiques.

A mi em costa imaginar-me, almenys els caps de setmana, sense passar a poc a poc els fulls de paper del diari amb el cafè i el croissant al costat. Llegint i alhora badant una mica. Quin plaer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit