El protagonista d'un dels seus contes va dir la primera mentida a 11 anys. Quan va dir-la vostè?

No ho recordo, devia ser molt joveneta.

Senyal que en diu moltes.

Miro de no dir-ne gaires, perquè després has de recordar-les i és difícil. I acabo ficant la pota.

Tots tenim posada una mena de camisa de força?

Crec que sí. Bé, potser no tots, potser hi ha gent que té la sort de no dur camisa de força. Però en general les convencions són la nostra camisa de força, que serveix per contenir-nos. Perquè no expressem el que no encaixa, el que no hauria de sortir.

Confessi el que gosaria fer, si no fos per aquesta camisa de força.

Ni m'ho plantejo. Sincerament.

La camisa de força és indestructible?

A vegades pot ser més lleugera. O a mesura que la coneixes, saps on té les costures i pots mirar de trobar-hi algun foradet. Però sempre la tenim present.

Tothom abandona, en nom del benestar, els barris on va ser feliç?

Quan t'allunyes dels moments feliços, és fàcil arribar a la conclusió que eren feliços. Per això tan sovint els moments feliços pertanyen al passat.

«Com deu ser, que et passi un camió per sobre?», pregunta un altre dels personatges d'un conte.

Deu ser ràpid (riu).

Això serà si tens sort.

Exactament. Entenc que ha de ser tremendament dolorós però ràpid. Hi ha altres coses a la vida que et passen per sobre i són molt doloroses i no tan ràpides com un camió.

El dolor és per a la família, segons queda de manifest en el relat.

A la resta de la família el camió li passa per sobre molt lentament, perquè continua allà, patint.

Hi ha una frase meravellosa, al llibre: «M'he convertit en raptora, per no saber ser botxí».

A la vida és molt important saber ser botxí.

Metafòricament, vull suposar.

He, he, metafòricament, és clar. S'han de matar, o sigui ens hem de desfer, dels fantasmes, allò que no ens permet avançar

Quan tanca els ulls, deixa de coexistir amb el que l'envolta?

Sí, i em trasllado a un altre embolcall. Ho faig sovint. No em refereixo per poder escriure, sinó perquè sí. M'és molt fàcil anar-me'n a mons que no són el que m'envolta.

Ha de ser una sort, essent professora d'institut.

Més que una sort, és necessari (riu).

Què té el conte que no tingui la novel·la?

El conte té una intenció molt clara i quasi única. La novel·la és més una coral.

Puc interpretar que és vostè una dona que va per feina?

És molt probable (riallada). Intento saber on vaig, i anar-hi. Això era també una pregunta de l'entrevista?