23 de setembre de 2019
23.09.2019
OPINIÓ

La costa del rajol

23.09.2019 | 06:00

Que l'economia ha fet una certa revifalla s'ha manifestat de manera evident a través de dos indicadors que s'alimenten recíprocament com són els preus dels lloguers per una banda i les promocions immobiliàries per l'altra. A Girona, per exemple, han proliferat les ofertes de pisos que es lloguen a uns preus cada vegada més alts i/o més allunyats del centre però també l'anunci de noves construccions com les que s'han programat al pla de Domeny, que contribuiran a una positiva expansió de la ciutat cap a aquell sector.

Però on és més preocupant la nova reviscolada del negoci del totxo és a la Costa Brava, on l'especulació ja ha començat a mostrar les seves ungles rascant en paratges que semblaven haver quedat immunes del boom constructiu dominant fins l'arribada de la crisi. Recentment, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha alertat que la sistemàtica destrucció del patrimoni natural i paisatgístic és totalment incompatible amb la candidatura perquè la Costa Brava pugui ser declarada Reserva de la Biosfera i, per aquesta raó, demana a les administracions l'impuls urgent de «mesures efectives que afavoreixin un turisme sostenible i que s'aturin les iniciatives que no compleixin estrictament els criteris de preservació del medi ambient, el paisatge i els valors socials i culturals que hi són associats».

Però quan semblava que les noves embranzides immobiliàries s'havien donat un respir gràcies a una moratòria aconseguida in extremis i mentre s'acaba de definir l'anunciat Pla Director Urbanístic previst per a aquest novembre, la Plataforma SOS Costa Brava, que manté l'ull vigilant, ha entrat un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denunciant una nova promoció que permetria aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell, un espai considerat a priori «no urbanitzable», ja que, segons la donació del Coronel Woevodsky a la Caixa de Girona l'any 1969, estava vinculada al compromís de protecció de tot l'entorn del castell, on, per cert, hi ha la seva tomba i la de la seva esposa. Ara, el castell, els ­terrenys, el jardí botànic i tot l'entorn són propietat de la Fundació La Caixa en virtut del tracte d'absorció de l'entitat gironina l'any 2014, raó per la qual SOS Costa Brava considera que, en aquest cas, s'està donant un tracte singular i de favor a l'actual patrocinador del festival de música. Què i qui hi ha darrere la proposta de construir en aquest entorn natural? El cert és que no és la primera vegada que s'intenta posar totxo en aquest indret. En el seu moment, la Caixa de Girona, aleshores presidida per Arcadi Calzada, volia fer-hi un hotel i, de fet, es va fer un avantprojecte que es va pagar religiosament a l'arquitecte, però els dibuixos varen acabar al calaix. S'han rescatat ara aquells planells i, convenientment retocats i adaptats, han servit per «vendre» aquesta idea que suposaria una nova agressió al nostre malmès litoral?

La Costa Brava va ser esmentada així per primera vegada per l'escriptor i polític Ferran Agulló en el seu famós article publicat a La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908. Sembla que van inspirar-lo les vistes del litoral que podia contemplar des del turó de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols, un paisatge que definia com a «esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales». Vint-i-cinc anys abans, l'erudit begurenc Josep Pella i Forgas havia proposat infructuosament que d'aquest litoral gironí se'n digués «Costa Grega de Catalunya», però és evident que tant un com l'altre veien les mateixes meravelles naturals. A partir dels anys 60, el rajol s'ha anat fent amo i senyor del paisatge, un domini que pot arribar als recintes sagrats del rus blanc que un dia va decidir viure i morir al cap Roig dels seus somnis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook