25 de setembre de 2019
25.09.2019

Carlos Bayona: «Estic quasi segur que soc jo i no el meu germà»

Carlos Bayona, germà del director de cinema Juan Antonio Bayona, participa en el Festival de Cinema de Girona com a autor i protagonista del videoclip «A song for Christine» i com a productor -conjuntament amb el seu germà- del curtmetratge «I hate New York»

25.09.2019 | 00:00
Carlos Bayona: «Estic quasi segur que soc jo i no el meu germà»

Segur que vostè és vostè? No voldria que em passés com als premis Goya, que el van confondre amb el seu germà.
Mmm... estic quasi segur que soc jo i no el meu germà.

Els passa sovint, que els confonguin?
Moltíssimes vegades. Per això ara m'he tenyit de ros, a veure si la gent ens distingeix.

Odia Nova York?
No, jo no. I malgrat el títol, les protagonistes del curt tampoc l'odien.

Molta gent somia amb una Nova York idealitzada. A vegades els somnis tenen poc a veure amb la realitat?
Sol passar, que tenim les expectatives molt altes i la realitat ens fa tocar de peus a terra. A vegades vas a veure una pel·lícula, i no és allò que imaginaves. Amb Nova York o altres llocs passa igual. Ho somies d'una manera, i potser el dia que hi vas plou. O neva. A vegades no és bo tenir gaires expectatives.

Com tants immigrants que es juguen la vida per venir a Europa.
Sí, aquesta gent ve en pastera amb una idea d'Europa al cap, i quan arriben veuen que Europa no els rep com els hauria de rebre, com jo penso que els hauria de rebre.

I els seus somnis, quins són?
Continuar com estic.

«Madrecita, que me quede como estoy»?
És que estic molt content, soc molt feliç ara mateix.

Vol dir continuar tenyit de ros?
He, he, també, però em refereixo a seguir amb el que estic fent, a continuar treballant amb el meu germà a la productora, etc.

I fer de DJ
Això és un hobby, el cap de setmana m'ho passo molt bé. Més que un hobby, és una passió. Quan fas una cosa amb passió, el temps passa molt de pressa.

I la música passa de pressa de moda.
Soc nascut al 75, o sigui que els 80 em van agafar de ple. M'agrada fer tributs a la música dels 80.

Ara es cancel·len actuacions segons quina sigui la ideologia del cantant, o el que digui la lletra de les cançons.
Em sembla que anem cap enrere, en lloc de cap endavant. Ara seria impensable que la TV emetés La Bola de Cristal. No em sembla gens bé, tot plegat.

Mals temps per a la creació.
Si escolta avui la lletra de La mataré, de Loquillo, o de Cómo pudiste hacerme esto a mi, d'Alaska, veurà que avui ni Loquillo ni Alaska podrien cantar-les.

Per què cada cop som més carques en coses de moral?
No ho sé, però és lamentable. No sé com a les xarxes pot sortir la foto d'un noi amb una pistola, però no la d'un pit. S'hauria d'analitzar. Però no anem bé.

Els influeixen a vostè i el seu germà els orígens de Trinitat Vella?
És clar, que influeixen. Sabem d'on venim i sabem cap on anem. Ens fa tenir sempre els peus a terra. I hi vaig sovint, els meus pares encara hi tenen casa i visc a només 20 minuts. És el meu barri. Hi tinc família, hi tinc amics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit