Què fa una gironina concursant a Granada?
Vaig a classe de pintura a Salt al taller d'en Paco Morgado, però també m'agrada investigar a través d'internet. Així vaig trobar la web del pintor granadí Hángel Montero, que fa classe online. Em va fer gràcia i m'hi vaig inscriure. Després va organitzar el primer concurs, i m'hi vaig apuntar.
És clar que sí, dona, amb valor.
Hi havia gent de tot el món! Del Japó, d'Alemanya, dels Estats Units, de molts llocs d'Espanya...
Esperi, esperi. I tots van anar a Granada?
No, el concurs era per internet! Cada participant podia presentar fins a tres pintures. De totes les presentades, el jurat en triava deu. I d'aquestes, en van sortir les tres guanyadores, dues de les quals eren meves.
O sigui, que no coneix Granada.
Sí, ja hi havia estat, però no en aquesta ocasió.
Imagino que el seu marit, a casa, no pinta res.
(Riallada) A estones, a estones. Hi ha de tot. A vegades, segons de quin tema es tracti, deixo que hi pinti una mica.
On pinta?
A casa, no m'agrada fer-ho al carrer.
Per ser bon pintor s'ha de ser mala persona, com en Picasso?
No, no té res a veure, crec que es pot ser bona persona i bon pintor. Si hagués de triar, abans que bona pintora prefereixo ser bona persona. I em penso que ho soc.
Per què hi ha poques dones pintores?
Pintores aficionades n'hi ha moltes, però no sé per què, la història de la pintura la protagonitzen els homes. Suposo que això anirà canviant, igual que tot ha d'anar canviant en aquest sentit.
Se li dona millor pintar un nu o un bodegó?
Un nu, m'agrada molt la figura humana.
El seu marit fa de model?
Ha, ha, no, el meu marit no vol. Faig servir de models els fills, nets...
Parlant de bodegons: els animalistes acabaran prohibint que hi apareguin conills i pollastres morts?
Miri, no m'estranyaria. De tota manera, ja no se'n veuen gaires, de conills morts en pintures.
Natura morta. Al final serà textual?
Ja li ho ben juro. Tal com va tot, la natura està cada dia més morta. Potser en lloc de pintar-la amb tant de color verd, aviat ho farem només amb grisos.
Què l'inspira?
Les coses del dia a dia, un gest d'una persona que veig al carrer, el vidre entelat d'un cotxe, la cara d'algú a la Rambla, em fan pensar, «mira, veus això...». M'ho vaig apuntant en algun paper que sempre porto a sobre, i després quan arribo a casa em poso a pintar-ho.
