Els primers mercats setmanals de Girona dels quals se'n té coneixement es localitzen al llit del riu Onyar, la zona antigament coneguda com l'Areny, tot i que és probable que en temps de la Catalunya comtal n'hi hagués algun fora muralla que donés lloc a la formació d'un burg que a poc a poc s'integraria a la ciutat formant el barri del Mercadal, mot que prové, justament, del llatí «mercatus».

A mesura que els carros van transformant el radi de l'abast del mercat, aquest s'amplia fins que al segle XVII ja ocupa bona part de la ciutat. Així, els queviures en general s'estableixen a la plaça de les Cols (avui rambla de la Llibertat), on els hortolans només podien vendre productes de collita pròpia. El vi es venia a la plaça del mateix nom, on també s'hi podia trobar peix salat, ous i bolets. L'oli es venia a la plaça de l'Oli sota estricte control per assegurar-ne un preu equilibrat. Les castanyes i fruites seques paraven a la plaça de les Castanyes, mentre que la terrissa era a prop de l'Hospital militar, les fruites i verdures a l'engròs es trobaven a la plaça de Sant Agustí (avui Independència), el blat i fruites seques a la plaça del Gra i els que venien ferros nous o vells eren a la plaça de Sant Francesc.

El Mercat del Lleó és hereu d'aquest passat medieval, circumstància que la ciutat reconeix i valora pels noms de carrers i places que avui ens recorden la puixança dels gremis professionals dels avantpassats. En aquest cas, el nom de «lleó» li ve donat per la proximitat del monument que hi ha al costat i que commemora la gesta heroica dels defensors de Girona durant els setges de les tropes napoleòniques dels anys 1808 i 1809.

L'edifici, que havia estat projectat pels arquitectes Juan Gordillo i Ricardo Giralt, construït en bona part per presos republicans -com així ho testimonia una placa col·locada a la seva façana-, va ser inaugurat com a mercat municipal el 3 de novembre de 1944. L'any 1993 una notable intervenció dels arquitectes Fusas i Viader va possibilitar la transformació i millora de tot el conjunt donant-li així la seva actual fisonomia. Naturalment, els treballs i les reformes han continuat en aquest temps per mantenir en tot moment les millors prestacions d'un servei ciutadà de primer nivell.

Les 57 parades que hi ha a l'interior conviuen amb l'oferta dels productes directes del camp que el consumidor troba a l'exterior. Peixateries, carnisseries, xarcuteries, polleries, fruites i verdures, formatges, però també fruita seca, fleques, pesca salada, vins i caves, espècies i llaminadures, llegums i plats cuinats, pernils selectes, pizzes i productes de procedència italiana, un quiosc, la floristeria, etc., així com un bar on poder-hi fer un mos, tota una àmplia oferta de prestigi i qualitat al servei del consumidor més exigent.

Per celebrar aquest 75è aniversari, la Junta del Mercat del Lleó ha organitzat per al pròxim dissabte un sopar popular i una gran festa amenitzada per l'orquestra Maribel que tindrà lloc en una carpa que s'instal·larà a la plaça Salvador Espriu. És la connexió física d'una oferta variada amb un consumidor fidel que coneix i agraeix l'esforç que fan aquests petits comerciants per oferir el millor producte i servei.

En els darrers temps, els responsables del Mercat han sovintejat activitats diverses amb el propòsit d'aconseguir aquesta simbiosi entre l'oferta i la demanda sota la mirada desafiant del lleó. S'han organitzat sortejos, tallers de gastronomia amb la presència de reconeguts xefs de casa nostra, actuacions musicals, activitats adreçades a la mainada de les escoles gironines i un llarg etcètera que donen pauta d'efectivitat d'un equipament municipal que des de sempre ha mantingut una creixent acceptació popular. La festa de commemoració d'aquest dissabte és la cirereta d'un pastís excel·lent.