07 de octubre de 2019
07.10.2019
OPINIÓ

Carrils, patinets i normes

07.10.2019 | 00:31

Segurament avui trobaríem poques persones que qüestionessin l'existència i/o la conveniència dels carris bici. No només no s'han sentit veus contràries, sinó que sovint proliferen demandes de fer-ne més o bé ampliar els actualment existents. No seré jo qui comenci a malparlar-ne, per més que consideri, per exemple, que l'encaix del carril en la confluència de la rotonda de Ramon Folch i la seva regulació semafòrica no està ben resolt, ja que sol provocar uns embussos de trànsit que tal vegada es podrien evitar.

A Girona, la creació dels carrils bici va venir de la mà de la regidora Isabel Salamaña, que va aconseguir convèncer l'alcalde i la resta del govern municipal de la necessitat no només de fer una reserva pressupostària, sinó d'assegurar que hi hauria una convocatòria d'obra pública, es faria el projecte i es podria finançar degudament. És cert que alguns regidors érem reticents a la idea de restar espai al cotxe per donar-lo a la bici, però hem de reconèixer que el temps ha donat la raó a la regidora visionària. Naturalment, els col·lectius probici amb l'exalcalde de Salt Xavier Corominas han treballat de valent perquè la presència de les bicicletes a la ciutat fos una realitat que més endavant va tenir carta de naturalesa efectiva amb l'arribada –tot i que a rebuf de Barcelona- de l'empresa Girocleta amb el seu sistema de lloguer. D'altra banda, ciclistes professionals han triat Girona per fer-hi estades més o menys llargues per entrenar seguint en aquest cas l'exemple del mític Lance Amstrong, qui, tot i la descoberta de les seves trampes de dopatge posteriors, va aconseguir deixar empremta a Girona, on encara hi ha molta gent que el recorda, somrient però tímid, sortint amb la seva bici del número 4 del carrer de la Força, on tenia el pis. Ara podem veure cada dia grups nombrosos de seguidors de l'exídol americà amb les seves bicicletes, però, ai las!, difícilment els trobarem utilitzant els flamants carrils bici, ja que aquesta és gent de calçada i no pas de carril.

Alguns dels problemes que han sorgit a redós de la febre consumista de les bicis per la ciutat és el del patinet elèctric, un artefacte que a Girona, com a tantes altres ciutats, ha entrat amb força. Alguns fan com els mal ciclistes i passen per la vorera, però la majoria utilitza els carrils bici, tot i que a una velocitat superior a la dels estris de dues rodes. Barcelona disposa d'una normativa «pionera» per regular la circulació dels patinets als espais públics i, segons sembla, el flamant regidor de Seguretat Albert Batlle ja té a punt una regulació més completa de l'actual ordenança.

A Girona, és clar, el més calent a l'aigüera, cosa que no m'estranya, perquè ni tan sols tenen clar quins han de ser els usos dels carrils bici. En una resposta a una lectora d'aquest diari entorn al problema de les bicis que passen per la vorera, la regidora de Mobilitat Marta Sureda deia que «les voreres són per a la gent que va a peu, i ningú més. De la mateixa manera que els carrils bici són per als ciclistes». Té raó amb les voreres, però potser algú li hauria d'aclarir que, almenys a Girona, la majoria de carrils bici són per COMPARTIR entre bicicletes i vianants. Així almenys està senyalitzat a la majoria d'ells, tal com es pot comprovar per la fotografia que il·lustra aquest article. Si l'ordenança diu una cosa, els senyals en diuen una altra. Abans, doncs, de fer afirmacions rotundes en aquest tema, potser caldria aclarir els rols de cadascun i modificar allò que calgui pel bé de tots. Serà el moment d'incloure a l'equació els nous sistemes de transport individual que estan arribant amb força, com poden ser els segways, els patinets, les rodes elèctriques o els tricicles, que passen tots per uns carrils que, certament, ja s'estan fent petits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook