Begoña Román, professora de Filosofia a la UB, va ser dilluns a Girona per presentar la revista «Valors», una publicació mensual que tracta de l'ètica en la vida pública, del consell assessor de la qual és membre.

«Valors»? Això sona a revista que ensenya a invertir en borsa.

He, he, ja deia en Machado que la gent confon valor i preu. Per no confondre-ho, la revista tracta de valors no econòmics.

Encara n'hi ha, d'aquests?

La revista va néixer per reivindicar-los, ja que es poden perdre. I per alertar de fets com el canvi climàtic o aquesta tecnofília que ens fa ser excessivament acrítics. És a dir, veiem totes les coses bones de les noves tecnologies però no veiem l'esquerda que es pot produir al món laboral si els robots prenen les decisions per nosaltres.

Segons un algoritme

Darrere d'un algoritme hi ha una determinada moral i uns determinats valors. La pregunta ha de ser: quins valors?

Ja tenim robots i nines sexuals. La intel·ligència artificial era això?

Les pàgines més buscades a internet tenen a veure amb el sexe, el sexe sempre vendrà, perquè som animals sexuals. La indústria dels robots sexuals es promet exitosa, fins i tot alguna feminista pot dir que així s'acabarà amb la prostitució (riu).

Tot sigui pel bé de la moral...

Segur que algun empresari prohibirà fer segons què amb la nina, no sigui que es generin conductes patològiques, i quan després tinguin relacions amb dones reals, aquestes diguin «no» (riu).

Acabaran fabricant una nina que sempre té mal de cap.

Ha, ha, la construcció de robots que simularan emocions posarà en valor les relacions humanes, afirmen alguns teòrics. Entre un simulacre d'emoció i res, hi haurà persones que optaran pel simulacre.

Insinua que les relacions entre humans són autèntiques?

A cap i a la fi, si construïm estris és per fer realitat alguns desitjos. El problema és que la robòtica se'ns en pot anar de les mans, perquè acumula moltes dades, coneix la nostra intimitat, hi ha hackers...

Hi ha avui un feminisme purità?

Sí, feminisme no és qualsevol cosa que fa una dona, no és posar dones en una olla i remenar, a veure què surt. Hi ha molts feminismes i un d'aquests és deixar que la dona triï el seu camí.

Hi haurà un HAL que ens aniquilarà?

És la gran por que hauríem de tenir. Darrere dels robots hi ha d'haver un control. Hem de ser tecnofílics quan ens alliberen de tasques que no volem fer, però hem de ser tecnofòbics quan ens volen substituir en coses que continuen essent humanes.

Per exemple?

Una conversa amb un interlocutor vàlid i no amb el que et dona sempre la raó perquè sap la resposta que esperes.

Veig el món i penso si a més avenç de la intel·ligència artificial, més endarreriment de la intel·ligència humana.

L'humà tendeix a l'alliberament, el món feliç de Huxley no era tan feliç, sempre hi ha algú descontent amb l' stablishment. Potser els robots ens faran valorar l'autènticament humà. Hi ha molta gent que prefereix la imperfecció d'un moble artesà abans que la perfecció d'un d'Ikea.

Tenia més raó Huxley i «Un món feliç» o Orwell i «1984»?

Tots dos apuntaven el mateix: quan tot està bé, és que la cosa està malament. Perquè la conquesta de la felicitat requereix que hi hagi un punt de neguit.

Què li diu la frase «Ni oblit ni perdó», que va ser portada de «Valors»?

Simplificació. Maniqueisme. Voler superar una problemàtica complexa amb revenja i ressentiment. El futur es construeix demanant perdó i recordant, sí, però sense ressentiment. No m'agrada.

Ens trobem a Catalunya en l'era de les frases èpiques?

Sí, i la retòrica fàcil i simplona és populista.

Per què hem de ser feliços?

No hem de ser feliços. Per viure, l'ésser humà necessita dos objectes: la justícia i la felicitat. La primera és una obligació, la segona és un desig. La felicitat no pot ser una obligació, la happycràcia o obligació de ser feliços pot ser una tirania.

No em quadra parlar d'intel·ligència artificial en la mateixa època que he vist tot un govern resant a Montserrat.

En aquesta idea de «Catalunya serà cristiana o no serà» hi ha alguna cosa d'involució en tots els sentits. Crec que hi ha una necessitat de trobar grans causes que ens apleguin, i les causes «contra» uneixen molt més que les causes a favor del que sigui. Crida l'atenció, és un vade retro, això d'encomanar-se a l'Església perquè ens doni el país del futur.