La gota freda que recentment va afectar les terres de Llevant, Múrcia i part d'Andalusia ha fet encendre les alarmes a molts altres territoris que també podrien veure's afectats per la repetició d'episodis d'aquestes característiques. Efectivament, segons tots els experts en meteorologia, el fenomen de la gota freda no és, certament, una anomalia, perquè hi ha molts casos enregistrats al llarg del temps, però la novetat rau precisament en la certesa que el canvi climàtic tan infamat pel president dels EUA, Donald Trump, és el causant d'aquestes pluges torrencials. Per tant, si hem de fer cas dels que en saben, aquests processos climatològics seran encara més freqüents, ja que el progressiu escalfament de l'aigua del mar provoca una evaporació inhabitual que després es converteix en les temudes tempestes. Més enllà de les inclassificables declaracions de «suport» del president Quim Torra entorn a aquesta catàstrofe, el cert és que la decidida col·laboració institucional entre el Govern de l'Estat, comunitats autònomes i ajuntaments, ha fet que s'establissin mesures efectives i ràpides per ajudar els afectats que han perdut cases o collites, però també per reparar infraestructures, construir cases i magatzems amb l'objectiu d'assegurar que es vagi recuperant la normalitat perduda. Però també és el moment de reflexionar, pensar i discernir sobre com i de quina manera ens podem preparar per prevenir fets com aquests.

A Girona tenim un historial d'aiguats molt extens. Des de l'any 1193, en què hi ha constància documental del desbordament del riu Ter, segons ha recollit Jaume Marqués a Indrets de Girona, els aiguats del Ter, Onyar i Güell que es van produir els anys 1970 i 1971 encara són recordats per molta gent. Naturalment, la canalització del Güell, l'enfonsament i eixamplament del llit de l'Onyar, així com la regulació del Ter gràcies a les preses de Susqueda i el Pasteral han fet que no s'hagin repetit unes inundacions que eren molt freqüents en el passat. Amb tot, però, cal recordar la gota freda que va caure al municipi de Calonge la tardor del 1995 a conseqüència de la qual es va desbordar la riera del poble i va provocar inundacions que van afectar nombrosos habitatges del parc Aumell i es van endur la vida d'una persona que vivia justament en una de les cases d'aquesta urbanització. Després de la desgràcia dels 400 litres per metre quadrat, el cert és que l'Ajuntament es va moure i va aconseguir que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es responsabilitzés de fer les obres necessàries perquè no es repetís mai més un cas com aquell. Van trigar uns quants anys, però amb els pressupostos del municipi i els de la Generalitat es va canalitzar la riera fins a convertir-la en un llit de riu de més de 10 metres d'amplada. El problema és que d'ençà de les obres no s'ha fet res per mantenir-la neta i amb el pas del temps s'ha anat convertint en una mena de selva plena de matolls, brutícia i, fins i tot, arbres, de tal manera que si per desgràcia ara es repetís la gota freda del 95, l'aigua podria tornar a superar els límits de la canalització i es desbordaria. L'ACA va fer l'obra però immediatament en va desatendre el manteniment.

A Girona, ciutat avesada històricament a l'avinguda dels seus rius, estem preparats per una possible gota freda? Els matolls, la brutícia, els troncs i la vegetació s'han apoderat de llocs que en cas d'una avinguda farien de tap i provocarien inundacions. Parlo de l'illa del Ter, però també d'aigües amunt de l'Onyar. Sembla com si l'ACA hagués negligit les seves obligacions després del pas de l'exconseller Francesc Baltasar i la seva infausta gestió. Ara és el moment de treballar en la prevenció abans que sigui massa tard. Després, els laments seran les llàgrimes de cocodril dels ineptes.