16 de octubre de 2019
16.10.2019

Francesc Grau: «Xafardejar el mòbil dels fills no és lícit, és necessari»

El gironí Francesc Grau és pare de dues criatures i especialista en comunicació digital · S'ha dedicat a l'assessorament d'empreses i a la formació. És autor de «Tot el que heu de saber sobre Internet abans que els vostres fills»

16.10.2019 | 00:19
Francesc Grau: «Xafardejar el mòbil dels fills no és lícit, és necessari»

És impossible que jo sàpiga res d'internet abans que els meus fills, i això inclou -especialment- el petit, de 9 anys.
El títol fa referència als aspectes que els pares hem de tenir en compte en l'educació dels nostres fills, sobre temes digitals. No em refereixo a coses tècniques, el llibre parla poc de tecnologia. Parla més de valors, de reflexions...

Quines reflexions?
Que avui dia anem tots molt de pressa amb aquest tema, fins i tot massa de pressa, en alguns casos. I a la mainada -parlo dels 8 als 12 anys, més o menys- els hem de tractar el tema a poc a poc, com ho fem amb el respecte als altres, el comportament en espais públics, etc. Tot això ho anem ensenyant a poc a poc, no de forma ràpida. Igual hem de fer amb les noves tecnologies. I no ho fem.

Per quina raó?
Perquè ens pensem que no sabem res de tecnologies. Però sí que sabem moltes coses de la vida que podem aplicar a la tecnologia.

Quin és l'error més habitual dels pares, pel que fa a nens i tecnologies?
Deixar-los tirar, sense dir-los res.

Es fa molt?
Ho fa tothom. Perdó, no és bo generalitzat, però més del 80% de pares deixen fer als seus fills el que volen, amb un mòbil o una tauleta. És un error, perquè els menors no tenen per què saber ni tot el bo que poden fer amb allò, ni tot el dolent que els pot venir a sobre. No ens podem permetre el luxe de deixar-los anar sols pel món digital.

Els pares som el seu mirall
Hem de donar millor exemple. A vegades els diem que no estiguin tant a internet, però: i nosaltres, els pares? Quant fa que estem perdent el temps a les xarxes socials? Ells ens hi veuen. Hauríem de ser un model per a ells, i sovint no és així.

Quin és el principal perill?
Són inconscients davant els dubtes que els surten. Si no estem físicament al seu costat, no ens els consultaran i tiraran pel dret. Pot ser que facin un contacte a través d'un joc en línia i que al cap de dos anys hi tingui confiança com en un familiar. O que en un grup de Whatsapp comencin a entrar amics d'amics, als quals no coneix... Això és responsabilitat dels pares, com tot el que els passi fins a fer 18 anys, i he descobert que molts no l'assumeixen.

A quina edat haurien de tenir mòbil?
A una edat que nosaltres els puguem fer costat. Donar-los un smartphone amb tot d'aplicacions que podran fer servir, no hauria de ser abans dels 13 o 14 anys... i això si abans els hem educat en aquest camp. Pot semblar que avui saben més coses que nosaltres a 14 anys, i potser sí, però en l'àmbit vital, són els mateixos anys.

Ser pare és cada dia més difícil?
Ser pare sempre ha sigut difícil, ara només ens hi han afegit una altra capa. Però és una capa que la podem disfrutar, jo m'ho passo molt bé amb els meus fills jugant, mirant vídeos... Però no hem d'oblidar els perills que hi ha.

És lícit xafardejar el mòbil dels fills?
No és lícit, és necessari. Fins a una edat adulta, que no cau de cop en fer 18 anys, els pares hem de ser capaços d'intuir-la. A 8 anys no la tenen, i a 12-13, probablement, tampoc.

I el de la senyora?
Jo no ho faria mai. Ni tan sols li he xafardejat mai la bossa de mà (riu).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook