Xavier Bosch, periodista i escriptor, va presentar ahir a Girona «Paraules que tu entendràs», una novel·la sobre la convivència i les relacions de parella. Però un no pot deixar de preguntar-li sobre el Barça, del qual escriu sovint.
Qui és el directiu del Barça que, segons en Piqué, li escriu els articles?
He, he, de moment me'ls he fet tots jo, és ofensiu que algú pensi el contrari.
Realment el vestidor del Barça té tant poder com va denunciar vostè?
El poder dels vestidors del Barça i del Madrid és molt gran. En Roberto Carlos acaba d'explicar com es van carregar dos entrenadors perquè no els deixaven beure vi a l'hora de dinar.
Això pot passar al Real Madrid, però al Barça és impensable!
Hahaha, no em faci riure. Però ens han fet tan feliços que els ho perdonem tot.
A Girona estem enfadats amb vostè, des que va fer una crida mundial perquè algú ens vingués a fitxar l'Stuani.
És que sembla mentida que cap club veiés un jugador que tenia una clàusula de 7 milions. Stuani és un especialista en la seva feina, la més difícil del futbol: fer gols. Era una oportunitat que ningú va saber valorar. Enhorabona pel Girona.
El Barça va fitxar Boateng, home.
Boateng era un pedaç per a un moment determinat, i un pedaç desafortunat.
L'editorial el qualifica d'«el gran constructor d'intimitats de la literatura catalana». Això què coi significa?
Que escric en català és evident i, per tant, que jugo en la lliga de la nostra literatura, també. I que les tres últimes novel·les han sigut mirades interiors també és una evidència. A partir d'aquí, com que el protagonista és arquitecte, han jugat amb això de «constructor». Podien haver posat «arquitecte» (riu).
Sí, això dels constructors arrossega certa mala fama, encara.
Som una llengua i una cultura tan petita, i la volen encara més petita, que està bé que comercialment les editorials ho donin tot perquè la gent llegeixi i llegeixi llibres en català. Tot el que serveixi per excitar els lectors, benvingut sigui.
S'ha plantejat escriure en castellà?
No, hi escric els articles al Mundo Deportivo, però la literatura, no. La meva llengua és el català i expresso els sentiments en català.
L'amor ens costa sempre diners?
L'amor ens dona moltes satisfaccions i ens costa moltes coses. Entre les quals, diners, sobretot si tens una mala separació.
Això ja seria el preu del desamor.
Avui tot costa diners, però en l'amor val la pena invertir-hi.
Quines paraules mai no entendrà?
Les d'odi, les de catalanofòbia, les que últimament estem sentint en boca de massa gent, fins i tot de gent amb responsabilitats de govern.
Qui és responsable del que passa?
Vam votar, ens van pegar i van posar gent a la presó, i el problema són les protestes? No s'ha de ser incívic, però jo tinc clar de quin costat està la veritat.
Quin és el secret d'una bona relació?
Entrenar-se cada dia per mantenir-la i fer-la durable. Si no, el desig és efímer i la convivència, molt difícil. Si ens adormim a la palla, tot se'n va en orris.
Parla de parella o de política?
De parella. En política hi ha massa interessos creuats i perversos.
Tornarà a Barcelona a peu, aprofitant la marxa per la llibertat?
No, però quan arribava a Girona m'ha agradat molt veure-la marxar. Era impressionant veure tanta gent amb senyeres, disposats a caminar el que calgués.
Parlant de banderes: hi ha una campanya perquè Sergio Ramos sigui l'abanderat espanyol als JJOO.
En Ramos ja farà molt si arriba als Jocs en condicions de jugar. Qui porti la bandera, francament, me la bufa.
