18 de octubre de 2019
18.10.2019

Sandra Torelló: «Als joves la gent ens pressiona molt, amb el físic»

Sandra Torelló, de 15 anys i veïna de Girona, va guanyar el concurs Fashion Espai i a més de rebre un curs gratuït a l'escola Francina Models, participarà en la desfilada de demà a l'Espai Gironès, amb models professionals

18.10.2019 | 00:36
Sandra Torelló: «Als joves la gent ens pressiona molt, amb el físic»

Les rosses són tontes?
Crec que no, ser rossa o morena és cosa de genètica, no té res a veure amb ser llesta o tonta, o bona o mala persona.

Quines van ser les raons per les que es va presentar al concurs?
Des que tinc ús de raó m'ha agradat molt el món de la moda, la roba, les passarel·les... Feia temps que volia apuntar-me a alguna agència o algun concurs. La meva àvia i el meu pare em van parlar del concurs de l'Espai Gironès i ho vaig trobar perfecte per començar en aquest món.

Als seus pares els va semblar bé que es presentés a un concurs de models?
Van dir que si era el que jo volia, endavant. I que si no guanyava, no passava res.

I després?
Ho va saber el meu pare abans que jo. Li van trucar a ell per dir-li que jo havia guanyat, i jo estava a classe i no podia contactar amb mi.

Quines proves va superar?
Ens van fer fotos, després ens vam haver de fer una selfie i penjar-la a Instagram, per veure a quanta gent agradava.

La modernitat truca a la porta de les models.
També caminar amb una motxilla de viatge, pujar per les escales mecàniques i donar un volt per mostrar com caminàvem.

El seu pare és conductor de bus. Aquests dies deu estar inflant el cap a tots els passatgers sobre la seva nena...
Sí, té tota la raó. A tothom, eh? Fins i tot em fa una mica de vergonya, però mira...

Havia desfilat mai ni que fos a casa?
Quan tenia 7-8 anys, amb una amiga vam agafar roba de les nostres mares i fèiem passarel·les davant dels amics i de la família. També alguna vegada havia agafat les sabates de taló de la meva mare. Sempre m'ha agradat, tot això.

A veure, a veure: amb 15 anys ja sap caminar amb talons?
Encara caic alguna vegada, però sí.

Espero que demà no caigui, amb els nervis i els talons...
Espero que no. Els nervis els porto bé, abans feia gimnàstica artística i mai no m'he posat nerviosa abans d'una competició. També he fet teatre a l'institut.

Anem a preguntes profundes: què li interessa, a la vida?
El meu somni ha sigut sempre ser model. Però com que sé que és difícil, també he pensat estudiar biologia marina.

Creu que hi ha més taurons al mar o al món de la moda?
(Riu) No sabria què dir, encara no conec el món de la moda. Però de moment he trobat la gent molt simpàtica.

Em refereixo als homes que volten aquest món. No l'ha avisat, el pare?
I tant que sí, ja m'ho advertia abans d'anar a aquest concurs.

A la vida és important, la bellesa?
Molta gent li dirà que no, però jo crec que sí. No ho hauria de ser, però quan ets adolescent, la gent et pressiona molt pel físic. Per això tenia complexes.

Vostè? No puc imaginar quins.
No fa gaires anys odiava ser alta. Destacava de les altres, i m'hauria agradat ser més baixeta. Pensava: mai em podré posar talons! Fins que un dia em vaig dir: què carai, ser alta també tindrà avantatges. I mira, ara puc entrar al món de la moda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook