Sabíeu que la guitarra d'en Pau és personalitzada, que se la va dibuixar i dissenyar ell mateix, i que un taller especialitzat de València li va construir? O que ell i la Jana es van conèixer en una festa dins d'El Pot Petit fa 10 anys i que quan van començar els primers concerts encara no es feien acompanyar per la Melmelada Band i eren els dos únics a escena? O que la música que els agrada escoltar, més enllà de les seves cançons, és la que fan grups com Oques Grasses, Txarango i els Catarres? Aquestes tres només són una petita mostra de les revelacions que van aconseguir extreure dels dos cantants els intrèpides periodistes que, havent guanyat un concurs convocat pel Diari de Girona, van tenir ahir l'oportunitat d'entrevistar, alerta, en exclusiva, un dels grup de música familiar més actius i populars del moment, si no el que més. A Girona i a tot Catalunya.

Va ser una hora d'emocions fortes per a la Gara, l'Ariadna, la Carla, l'Abril, l'Èlia, la Paula i la Mar, joves periodistes per una tarda d'entre 3 i 7 anys que van poder resoldre tots els seus dubtes sobre El Pot Petit, ara que el grup està en plena gira del desè aniversari. Els secrets més ben guardats d'en Pau i la Jana van quedar al descobert, perquè els cantants no van deixar de respondre cap de les qüestions que els van plantejar. En un ambient distès, i en una sala de la Casa de Cultura de Girona, hi va haver temps per parlar de qui els confecciona la roba, de quants anys tenen (18 a cada cama, segons en Pau), i de com van anar ampliant els membres del grup amb els músics de la Melmelada Band. També es va parlar de com creen les cançons, de quina manera preparen els titelles que els acompanyen als espectacles i quants assajos fan abans de cada concert. «Molts, per aconseguir que tot soni com volem!», va assegurar la Jana, abans que en Pau afegís que «treballar, treballem cada dia de la setmana, perquè els dissabtes i diumenges solem tenir actuacions i la resta de dies els dediquem a assajar o preparar coses del grup».

Potser per això, perquè aquest 2019, amb la gira del desè aniversari, a la qual encara li queden sis ciutats, Vic, Sant Cugat, Lleida, Figueres, Reus i Barcelona, la feinada ha sigut descomunal, els músics van anunciar que a principis de 2020 s'agafaran un temps de descans, rebut amb un «ohhh» de decepció per les seves entrevistadores. Que no corri el pànic. «Necessitem descansar per estar novament fent concerts quan vosaltres torneu a fer vacances», va assegurar la Jana, que també va tenir temps per explicar com es crea un disc, des que composen les cançons, fins que les graven i mesclen per editar-les. «És un procés molt complex», va subratllar en Pau, reiterant que El Pot Petit té 4 discos al mercat, l'últim, acabat de sortir del forn, amb les seves cançons més populars tal com sonen en l'espectacle del desè aniversari.

L'entrevista només podia acabar d'una manera: cantant. I així va ser com en Pau, guitarra en mà, va demanar a les seves entrevistadores quines eren les seves cançons preferides d'El Pot Petit. N'hi va haver per tots els gustos, es van proposar Tió de Nadal, El gat enfadat, i Els Pirates, fins que finalment es va acabar consensuant la interpretació d' El Jardí. Va ser tan pletòrica l'actuació, que en Pau i la Jana, llançats, van regalar una segona cançó a les joves periodistes i a les seves famílies, Soc un mico, aquesta vegada ja amb les nenes aixecades de la cadira, ballant sense parar, amb un inacabable somriure de felicitat esbossat: no cada dia es té l'oportunitat d'estar cara a cara amb els teus ídols.