Mario Satz va participar ahir en el club de lectura de la llibrera Empúries, de Girona, on es va parlar del seu darrer llibre «El alfabeto alado», dedicat a les papallones. Abans ja havia parlat de jardins, a «Pequeños paraísos»
Només un argentí és capaç de dedicar tot un llibre a les papallones?
He, he, com a broma està bé, però el cert és que conec dos o tres escriptors que fan referències contínues a la natura i el paisatge, i no són sud-americans. El llibre està escrit des de l'amor i la preocupació mediambiental que tots tenim. Ens hi va la supervivència del tot el planeta, i les papallones són com un senyal: on no n'hi ha, podem esperar les coses pitjors.
Doncs diria que cada cop n'hi ha menys. De petit en veia moltes.
Sí, sí. Els pesticides, la contaminació ambiental són els seus enemics, perquè són d'una fragilitat extrema. Aquesta fragilitat els ha fet desenvolupar una bellesa meravellosa. Quan les estudies de prop -avui hi ha llibres exquisits- quedes al·lucinat perquè veus que no pots inventar res, cap combinació de colors que puguis imaginar és original: ja està en alguna papallona. Per cert, les nocturnes són molt més maques i n'hi ha més.
Ah sí?
Tenen menys enemics.
En què s'assemblen una papallona i l'ànima humana?
Aristòtil ja va observar aquesta semblança. La comprensió humana no es pot detectar, igual que el vol d'una papallona, que és erràtic i imprevisible. A més, aquí al front tenim un os que es diu esfenoide... que té forma de papallona.
Li pregunto abans no arribi la seva senyora: les papallones ens ensenyen que el millor és anar de flor en flor?
Ui, ensenyen més coses. A la selva peruana hi ha una papallona el mascle de la qual viatja fins a mil quilòmetres per arribar a la femella.
Un tal Victor Frankl va escriure que la felicitat és com una papallona: com més la persegueixes, més fuig.
Una frase molt certa. Ara bé, no sempre fuig, la prova està que existeixen grans col·leccions de papallones. Afortunadament ja han deixat de fer-se. Però a Brasil encara es fan miralls i safates amb papallones de la selva. Tenen la precaució de caçar només els mascles, perquè si cacessin les femelles s'acabaria l'espècie. Jo tinc a casa un parell de quadres amb papallones, comprats a Brasil. Avui no els compraria.
Em parlava de les grans col·leccions. Els que més estimen les papallones, les maten. L'amor mata?
En alguns casos, dues vegades (riu).
A veure si un argentí m'ho explica: en Messi és una papallona?
En Messi és la punta d'or de la fletxa del Barça. És un privilegiat. I nosaltres també, de veure'l. Un amic em diu sempre que el miri bé, perquè és molt difícil que en veiem cap altre.
Per a què serveix una papallona?
Com les abelles, pol·linitzen les flors.
Esperava una resposta més argentina, més poètica.
(Riu).
I ara: per a què serveix un jardí?
Un jardí és el somni daurat de tots aquells que poden construir-se'l o visitar-lo. És l'estadi urbanístic on reposem, on podem recuperar energia. O així era abans, almenys. Avui hi ha places de ciment que són horroroses i cada cop menys verdes. Hem de reflexionar sobre la importància de mantenir els espais verds a les ciutats. Com la Devesa que tenen vostès, que és una meravella.
