26 de octubre de 2019
26.10.2019

Marta Aran: «La transició sexual, com la democràtica, s'ha fet a correcuita»

Marta Aran és l'autora i directora d'«Els dies mentits», que es representa demà a La Planeta · L'obra, un monòleg protagonitzat per Lara Salvador i basat en les experiències de dones anònimes, posa l'anorgàsmia damunt de la taula

26.10.2019 | 00:38
Marta Aran: «La transició sexual, com la democràtica, s'ha fet a correcuita»

La simulació de l'orgasme és un art?
He, he, em penso que és sobretot un mètode de supervivència.

A veure, a veure: fingir orgasmes ajuda a sobreviure?
Sovint qui fingeix un orgasme ho fa per agradar l'altra persona o per tenir una relació més plaent. O sigui, és una supervivència de la relació. La persona fa allò que s'espera d'ella. La simulació té lloc perquè en moltes parelles no hi ha un sexe sincer.

És una qüestió femenina?
En absolut, hi ha molts homes que fingeixen orgasmes. Potser no tants com dones, perquè en el seu cas el sexe és més visible.

Ara li voldria preguntar si vostè ha fingit orgasmes, però em fa vergonya.
Ja li ho dic: sí que n'he fingit. Com tantes dones. Després de la representació, sol venir gent a confessar-nos que també han fingit.

És comprensible. Poques coses hi ha més cruels que una dona dient-li al seu amant: «Ja estàs?»
Exacte. Però també l'home dient «i com és això? Per què amb mi no hi arribes? Això és que no t'agrado». Sovint la gent menteix perquè pensa que el sexe i l'amor són el mateix, i a vegades no ho són.

Hi ha més gent anorgàsmica de la que ens pensem?
Moltíssimes. Hi ha molts homes i dones que aparenten ser més sexualment alliberats del que són realment.

Som més beats del que semblem?
La generació dels nostres avis va viure una repressió sexual. La dels nostres pares, un desfase... però mal portat. I als instituts, avui, es parla d'educació sexual però només enfocada a l'àmbit biològic i al de la salut. No està enfocada al plaer. Estaria bé que vinguessin joves estudiants a veure l'obra.

Ja que no ho fa l'institut, que ho faci el teatre.
Hi ha docents que voldrien explicar aquestes coses i no ho fan per por al que puguin dir els pares. Ens pensem que vivim en una època que es pot fer de tot, però en veritat no estem alliberats, el sexe encara és un tabú.

Hem anat enrere, moralment?
Crec que la transició sexual, igual que la democràtica, s'ha fet a correcuita. Encara no som en una sexualitat realment lliure. Ni tan sols amb els amics es parla de sexualitat sincera. Tots mirem d'aparentar.

Conclusió: el sexe és una mentida?
El sexe pot arribar a ser una gran mentida.

Mentim més als altres o a nosaltres mateixos?
Em penso que igual. Al final, qui menteix per agradar a l'altra persona, s'està mentint a ell mateix.

Si el sexe és tan natural, per què hi ha tants llibres sobre com practicar-lo?
Perquè encara hi ha moltes normes socials, dins del sexe. Encara la dona ha de ser més submisa i l'home més actiu... igual que en les relacions personals. Si tingués prou diners, m'agradaria fer el monòleg amb molts tipus de dona i amb un home. Per escoltar la versió d'aquest.

Compti amb mi, tot sigui per la ciència i el teatre.
Haig de buscar qui em subvencioni.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook