El projecte «2.30» del cubà Fidel García es basa en la instal·lació, a la tanca de Melilla, d'una estació de radioescolta que retransmet via streaming.
Serà a El Bòlit-Pou Rodó fins al febrer. El 9 de novembre, a l'Escola Universitària ERAM, farà el workshop «Transdisciplinarietat, una forma global d'atacar la realitat»
«2.30»? Curiós títol, per al seu projecte.
És el temps que els immigrants africans estimen que tenen per passar la tanca de Melilla, abans no arribi la policia.
Dos minuts i mig per canviar la vida?
Exactament, si no ho assoleixen en aquest temps, no ho assoliran. En un temps tan curt, es juguen el futur. Els petits moments oculten coses importants.
Per què tanquem els ulls a aquests fets?
És molt fàcil ignorar les coses que passen al nostre voltant. Va passar amb el nazisme: la societat alemanya no volia saber el que passava. Això hi té relació, ignorem el que passa al nostre costat només dient «això no té res a veure amb mi».
L'art serveix per solucionar res?
L'art genera una cosa fonamental: idees. Una idea que penetri en la societat pot ser més forta que qualsevol acció.
Què són les fronteres?
No tenen sentit, són un altre tipus de control i una altra manera de mantenir la societat quieta.
Els europeus oblidem quin és l'origen de la immigració africana?
La història d'Europa ha sigut de sang i dominació, d'endur-se els béns d'altres llocs, de falsos descobriments, de saqueig... Molt del que passa a l'Àfrica és causat pels europeus. La immigració és el més normal del món, s'ha fet tota la vida, els espanyols van emigrar al meu país.
És comparable això amb els balseros del seu país?
No és gaire diferent, són persones que busquen una vida millor. En aquest cas és pitjor, perquè molts fugen de guerres, però el que pateixen és molt semblant.
Què l'ha sorprès d'escoltar els immigrants que volen saltar la tanca?
Han creat una estratègia: la immigració massiva. Salten 400 persones alhora perquè un grup ho aconsegueixi. Si un estudia com està feta la tanca, veu que està pensada per assassinar-te en el camí.
Els catalans també viuen oprimits i volen marxar, diuen.
Està bé lluitar pel que un necessita, i em sembla genial com ho fan, crec que han perfeccionat les tècniques de guerrilla. Ara bé, haurien d'anar amb compte amb el fanatisme, crec que amb el fanatisme tenen un problema.
Per què un cubà s'interessa per uns fets que passen tan lluny de casa seva?
Crec que l'art ha d'anar més enllà dels interessos d'un mateix. L'art ha d'interessar-se pels fenòmens globals, per sortir dels locals. Encara que aquest treball no tingui a veure amb la realitat cubana, hi té connexions.
En quin sentit?
En la dominació i el control social.
Fins a quin punt estem controlats?
Totalment. Cada accés a la tecnologia, cada compra que fem, dona dades de la nostra vida. Estem molt controlats.
A Europa tant com a Cuba?
Hi ha llocs on el control és més evident, i llocs on ho és menys. Però el control hi és igual. A Cuba el control és molt evident, allà la policia et mira les butxaques i ja està. Aquí tenim 17.000 càmeres que ens vigilen constantment.
