Stephen Greenblatt (Premi Pulitzer) narra a «El tirano. Shakespeare y la política» les reflexions de Shakespeare sobre la tirania i ens demostra que, per ajudar-nos a comprendre els nostres dilemes contemporanis més urgents, el dramaturg anglès no té igual.

«Pau, independència i llibertat», es diu a Juli Cèsar. Continuen vigents aquestes excuses per matar?

Es fa difícil pensar en una bona raó per matar, encara que em sembla que té sentit posar-se dempeus i lluitar pels tres valors que enumera. Però, per descomptat, abans de posar la seva pròpia vida o la d'una altra persona en risc per qualsevol d'aquests motius, és important saber per què està lluitant i anar amb compte amb els eslògans simplistes. La pau d'una persona és la repressió d'una altra persona; la independència pot significar simplement faccionalisme o neteja ètnica; i la llibertat pot significar una llicència, diguem, per posseir un AK-47.

Existeix avui una adhesió cega als partits polítics major encara que als York o als Somerset?

Ho dubto, tot i que la ideologia política moderna i els mitjans de comunicació de masses poden convertir la gent normalment racional en ovelles sense cervell. Però em sembla que com a espècie som propensos a seguir líders i a identificar-nos amb símbols buits: la rosa blanca i la rosa vermella dels York i els Somerset, per exemple.

Cade va ser un populista avant la letre: quin dels populistes actuals se li assembla més?

Jo diria que un polític que diu que construirà un bonic mur al llarg de la frontera entre Texas i Mèxic i que vol fer que el paguin els mexicans té alguna semblança amb Jack Cade.

El desig sexual està darrere de molts actes que es cometen, com ja demostrava Macbeth?

Shakespeare no va necessitar que Freud expliqués que el desig sexual és una força poderosa darrere de gairebé tots els actes, els parlats i els inconfessables.

Quin líder d'avui és el rei Lear?

En els últims temps, em ve a la ment Robert Mugabe.

Quin personatge de Shakespeare és Puigdemont, que des de 2.000 quilòmetres vol erigir-se en president legítim?

No aventuraria cap opinió sobre la política catalana contemporània. Però és cert que Shakespeare descriu persones que aspiren a exercir el poder sobre les terres de les quals han estat exiliats. I a vegades, com en el cas d'Henry Bolingbroke en Ricard II, ho aconsegueixen.

Sempre hi ha qui escapa del tirà?

Per descomptat. En cas contrari continuaríem sent esclaus, pràcticament tots nosaltres. Però el cost pot ser extremadament alt.

Amb el Brexit, Shakespeare deixarà de ser una mica de tots?

Shakespeare -com Homer o Cervantes- fa molt temps que ha deixat de ser un autor limitat per les fronteres nacionals i s'ha convertit en patrimoni de tota la humanitat.