La qualitat i l'ús dels espais verds urbans determinen si tenen més o menys efecte beneficiós sobre la salut de les persones, segons dos estudis de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que publica la revista Environnmental International.
Els dos estudis s'han centrat a comprendre com els espais naturals influeixen en el benestar de les persones, i va més enllà dels nombrosos estudis científics que avalen els múltiples beneficis dels espais verds sobre les persones, des del retard del declivi físic i mental fins a la disminució del risc de malalties.
Les dues investigacions de l'ISGlobal, centre impulsat per La Caixa, han pres com a mostra quatre ciutats europees: Barcelona, Stoke-on-Trent (Regne Unit), Doetinchem (Països Baixos) i Kaunas (Lituània).
L'objectiu dels dos treballs, liderats per l'investigador de l'ISGlobal Mark Nieuwenhuijsen, era estudiar la relació entre l'exposició a l'aire lliure i la salut de la població tenint en compte la quantitat i qualitat dels espais verds i l'experiència i l'ús que se'n fa.
«Molts estudis previs de les àrees verdes eren quantitatius, com la quantitat de vegetació o la distància fins a la residència, però no tenien en compte la qualitat d'aquestes àrees ni quines activitats es fan en elles», ha aclarit Nieuwenhuijsen.
Per fer l'estudi, un miler de persones d'entre 18 i 75 anys de cada ciutat van informar a través de qüestionaris de la freqüència amb la qual visitaven espais verds, la qualitat d'aquests, la distància fins a les seves residències, quines activitats practicaven, la quantitat de trobades socials que tenien i les seves emocions mentre estaven en ells.
«La nostra investigació mostra que el desenvolupament d'activitat física i les passejades a peu o en bici no augmenten únicament per la presència d'entorns verds, sinó que el fet de percebre més verdor, passar més temps en aquestes àrees i considerar-les importants s'associa amb més minuts d'activitat física, arribant a incrementar 19 minuts d'activitat per cada valor positiu atorgat en aquesta categoria», ha explicat l'investigador.
De la mateixa manera, les puntuacions altes per la qualitat del paisatge urbà, la verdor percebuda, la satisfacció amb els espais i la importància que se li atorga respecte al fet de desenvolupar activitats relacionades amb la salut es va associar amb una freqüència major de contactes socials amb els veïns.
Segons l'estudi, de les quatre ciutats estudiades, Barcelona és la que posseeix menys verdor: només el 49,3% dels barcelonins té un espai verd a menys de 300 metres de la seva llar, en comparació amb el 99,9% dels veïns de Doetinchem, als Països Baixos.
A més, en analitzar els diversos elements de satisfacció (qualitat, quantitat, manteniment i seguretat), els investigadors van descobrir que els barcelonins són els menys satisfets pel que fa a la qualitat i quantitat del temps mentre que, a Kaunas (Lituània), la puntuació més baixa la va obtenir el manteniment i la seguretat.
En el segon estudi van participar prop de 370 voluntaris i es va basar en l'ús de dispositius mòbils per seguir durant set dies consecutius l'estat emocional dels participants mentre estaven en espais urbans naturals.
«Vam comprovar que hi ha una relació positiva entre l'estat d'ànim i la visita als espais verds», ha dit Michelle Kondo, primera autora de l'estudi.
L'estudi indica que aquesta relació varia en funció de l'edat, el gènere i la ciutat i que l'efecte beneficiós dels espais verds sobre la salut mental és «especialment notable» en els homes.
«Tots dos estudis posen de manifest la importància que tenen l'ús i qualitat dels espais verds perquè els ciutadans facin activitat física, participin en trobades socials i millorin el seu benestar emocional», ha conclòs Nieuwenhuijsen, que ha proposat involucrar la ciutadania en el disseny dels parcs i organitzar activitats en els entorns naturals urbans perquè aquests siguin encara més beneficiosos per a la salut.
