Darrerament les xarxes socials s'han fet ressò de queixes ciutadanes respecte de l'estat d'alguns carrers i places de Girona on sembla que és més corrent la descurança que no pas el bon manteniment. Herbes que creixen a les clotes dels arbres inundant bona part de les voreres i/o arbusts que gairebé impedeixen el pas de la gent quan no són autèntics horts amb proliferació de tota mena de plantacions a gust del consumidor.

És tan evident que l'Ajuntament ha abandonat la seva responsabilitat en la vigilància, el manteniment i la neteja de la via pública que ni tan sols l'acte institucional de commemoració de l'afusellament del president Lluís Companys es va fer en una plaça en condicions, ja que era plena de brutícia, matolls i restes de plàstics.

Ningú no havia tingut la precaució de vigilar que l'espai, just a tocar de l'edifici de les Cent Llars, estigués en perfecte estat de «revista» abans que l'alcaldessa, regidors i ciutadans hi fessin cap per participar en un acte oficial que havia estat programat des de molts dies abans!

Però no només de males herbes i descurança pateix la ciutat. Fa mesos va desaparèixer el pal indicador de la parada del bus de la línia 6 que hi havia davant el número 93 del carrer del Carme. Sembla que s'havia trencat i abans que hi quedessin les restes amb bon criteri es va decidir treure'l, però ara resulta que els usuaris han de fer senyals inequívoques als conductors perquè s'aturin i no passin de llarg. S'han fet reclamacions i s'ha utilitzat la bústia de la pàgina web municipal per preguntar quina era la previsió per a la reposició, però ni tan sols es dignen a contestar. Silenci administratiu. Que, en aquest cas, no és gens positiu.

L'altra qüestió preocupant pel que fa a la bona imatge d'una ciutat moderna com pretén ser Girona és la proliferació de cables penjats creuant els carrers i les mateixes parets dels edificis de veïns. La fotografia que il·lustra aquest article n'és només una mostra, però qualsevol ciutadà pot aixecar la vista i en trobarà centenars. Hi ha alguna normativa que obligui les companyies a assegurar que les instal·lacions que fan als edificis de la ciutat reuneixin les degudes condicions? Darrerament, les instal·lacions de fibra òptica per donar servei a una munió de noves empreses del sector ha fet que els cables agafats amb grapes a les façanes dels edificis s'hagin multiplicat. Suposo que tot plegat deu obeir a una qüestió de costos econòmics perquè deu ser més barat deixar els fils penjats, creuant carrers i sense control que no pas endreçar-los dins un tub o una canalització adequats. Però és en aquest camp on hauria d'actuar l'administració pública vigilant no només que les instal·lacions compleixen escrupolosament els estàndards de seguretat, sinó que s'ajustin a les normatives i a una mínima estètica ciutadana.

L'Ordenança de Convivència Ciutadana regula en el seu títol VIII l'ús privatiu de la via pública pel que fa a rases, canalitzacions, connexions, galeries i d'altres instal·lacions, però queda en una mena de llimbs l'aspecte de les transgressions cablejades que ens estan envaint. Tinc els meus dubtes que les companyies demanin llicència municipal per passar cable a les façanes, però sí que la demanen a les comunitats de propietaris, que solen donar-la, tot i que sovint sense verificar com i de quina manera s'acabarà aquella instal·lació que envaeix part de la propietat comuna.

Probablement aquest sigui un tema relliscós amb molt interessos creats que poden aixecar ulls de poll, però just per això és convenient que algú comenci a posar fre a tanta disbauxa cablejada que hi ha als nostres soferts carrers, que ara, per a més inri, reben els embats d'uns joves que volen mostrar la seva suposada indignació destrossant allò que després haurem de pagar entre tots.