Col·laborador d'aquest diari, Pep Alum és autor de «Santa Maria ora pro omnibus», que es presenta dissabte i diumenge al Teatre de Blanes, per commemorar el 700 aniversari de la parròquia Santa Maria. La companyia El Mirall, dirigida per Alum, i el Cor de Cambra Sota Palau, la duran a escena
Hem d'orar pels òmnibus, aquests dies de carreteres tallades?
Em sap greu dir-li que el títol no té res a veure amb busos i autocars. Volia sortir de l'«ora pro nobis», que vol dir «per nosaltres», perquè és molt egoista, i vaig optar per «omnibus», que significa «per tothom». Com es diu ara, és una paraula més transversal.
Els òmnibus seran sempre nostres?
La veritat és que tant se me'n dona, de qui siguin. M'interessa més el «tothom».
Va a missa?
No vaig a missa, fa molts anys que no hi vaig. Em considero una persona sensible, espiritual, respectuosa amb els creients, però malauradament soc més agnòstic que altra cosa. A vegades m'agradaria creure. A vegades.
Potser pel fet que ha sigut metge?
Quan m'entrava un pacient amb un problema greu a la consulta, li preguntava si era creient. Si ho era, li deia: quina sort que tens, perquè et pots aferrar a alguna cosa. El problema és consolar la gent que no es pot aferrar a res.
Omnibus s'assembla sospitosament a Òmnium. N'és soci?
No en soc. Tinc uns quants amics que no sé si en són socis.
La història sagrada s'hauria de dessacralitzar?
La història sagrada té molt de conte, i depèn de com l'expliquis, arriba d'una manera o d'una altra. Estic content quan els meus nets saben explicar Macbeth o Hamlet, perquè jo els ho he explicat com un conte. La història sagrada també es pot explicar com un conte. O com a obra de teatre. Això és dessacralitzar-la? Potser sí.
No té por d'anar a l'infern, per culpa d'aquesta obra?
No crec que hi vagi, perquè és una proposta de la junta del 700 aniversari de la parròquia.
O sigui que gaudeix de butlla.
Tinc butlla. Els vaig demanar que em donessin llibertat i, a canvi, jo procuraria no ser sacríleg. Penso que hem fet una història descarada, divertida, emotiva... i no missaire.
700 anys de vida són anys, fins i tot per una parròquia.
Fa 700 anys va deixar de dependre de Tordera, i uns tals comtes de Cabrera van posar els calés perquè Blanes tingués parròquia pròpia.
Quina relació hi va tenir, vostè?
Jo hi tinc records d'infància, de l'època franquista, de quan tots érem missaires perquè tocava. Ja d'adult, els rectors que he conegut han sigut gent molt normal, molt oberta, no han sigut ni carques ni res.
L'obra és musical. És dels que es van emocionar amb «Jesucrist Superstar»?
El film em va agradar, l'obra de teatre no la vaig veure. Ara n'han fet una versió contemporània amb grans artistes americans, i és una passada.
Llàstima que ja no tenim en Camilo Sesto per competir-hi.
Cregui'm que és molt bona versió, la vaig veure per TV i, no diré que em va emocionar, però en tinc un bon record.
