17 de novembre de 2019
17.11.2019
el boulevard

Un dinar amb Josep Pla

17.11.2019 | 00:02
Un dinar amb Josep Pla

Abans de l'estiu em va trucar l'amic Carles Vilarrubí per participar-me joiosament que l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició que ell presideix havia decidit que l'escriptor Josep Pla seria objecte aquesta tardor d'un homenatge. Quin gran encert recordar i agrair qui fou pioner en donar rellevància al fet gastronòmic a la seva obra literària. Ho ha escrit aquests dies Xavier Febrés: Pla va entendre que la crònica del país resta incompleta sense explicar què cuinen, mengen i beuen els teus contemporanis. I no hi havia millor lloc per celebrar-ho, com férem dimarts passat, que apropar-nos a la mítica taula 26 que Pla ocupava al Motel Empordà de Figueres.
Josep Pla sovintejà el Motel fins a la seva mort. S'hi quedava freqüentment a dormir, sempre a l'habitació 103. Tenim la sort que Josep Valls, qui fou gerent de l'establiment, n'ha estat cronista. Abans de ficar-se al llit per dormir, Valls redactava un dietari amb els trets fonamentals de la sobretaula que havia compartit aquella nit amb l'escriptor de Palafrugell. El Motel és una creació de Josep Mercader, de qui a principis de mes es compliren 40 anys de la seva sobtada i prematura mort. A la seva obra ha donat continuïtat el seu gendre Josep Subirós. Per a molts, Mercader és qui, amb la seva creativitat, comença a bastir la renovació de la cuina catalana. Així ho ha reconegut sovint el mateix Ferran Adrià, present al dinar i que ha dibuixat les il·lustracions del llibre en homenatge a Pla que presentarà aviat l'Acadèmia.
Es va crear un clima de tanta complicitat planiana, amb personalitats de la gastronomia catalana, familiars de l'escriptor i una notable representació empordanesa, palafrugellenca i de la fundació que porta el seu nom, que fins i tot semblava que Josep Pla era present a l'àpat. Com si haguéssim dinat amb ell. El gastrònom Josep Vilella fou l'encarregat de «negociar» amb Josep Subirós el menú. Es tractava de trobar aquelles coses que representaven els gustos gastronòmics de Josep Pla. Sobretot als darrers anys de la seva vida, quan més anava al Motel. Entre el que vàrem menjar dimarts vull destacar una sopa de farigola que defineix la seva passió per la senzillesa. També un corvall al forn. Pla entenia que el peix era fonamental a la cuina del país. Li agradava especialment el corvall al forn i, a més, mantenia que cada peix requereix una cocció específica i no qualsevol.
He de dir que un moment essencial de l'acte que va conduir en Josep Puigbó fou la intervenció del seu mantenidor, en Josep Roca, creador amb els seus germans d'El Celler de Can Roca i que es defineix sempre com a cambrer de vins. En Josep és una persona excepcional per la seva senzillesa i màxima sensibilitat. Es va submergir en la literatura de Pla per anar trobant elements on identificar les passions de l'escriptor quan es tractava de menjar i beure. En Josep també es directe en introduir dubtes respecte de fins a quin punt Pla era un gran gourmet o un delicat paladar, incloent els vins. Crec que la millor definició la feu fa temps en Jaume Fàbrega, quan afirmava que l'aproximació a la gastronomia per part de Pla era la pròpia d'un voyeur.
Fa uns anys el recordat llibreter del barri barceloní de Gràcia i editor Josep Balló em va donar una còpia de l'entrevista que ell mateix li feu a Josep Pla el 1972 a la revista Triunfo. Balló li preguntava a Pla quina era la millor cosa que hi havia al món. Pla contestava: «La millor cosa del món són els restaurants». Això em vingué a la memòria quan escoltava Pitu Roca en el precís moment en què destil·lava una part essencial del pensament planià: la sobretaula al restaurant. «S'ha de saber menjar i enraonar, la taula és un lloc meravellós per enraonar amb les persones que us han convidat o que heu convidat. La taula és un lloc de diàleg. Les converses de taula són la civilització mateixa, la pura essència de les manifestacions personals». Malauradament la sobretaula del dimarts va durar poc, fou poc planiana. Els rumors, certs, en el sentit que les manifestacions que tallaven la frontera de la Jonquerera es traslladaven al sud va provocar una sortida ràpida dels assistents. Ens donà temps a alguns de ser fidels a Pla obrint, com passava a les seves sobretaules, una ampolla de Johnnie Walker (per un dia que reposi «la vieille prune» del Motel).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook