«La barreja és riquesa, voler ser raça ària és equivocar la direcció»

Li agradaria ser immortal?

Físicament, no.

Té por d'avorrir-se?

Penso que a la vida tenim el nostre temps. El que sí que m'agradaria, és deixar un bon llegat.

A qui?

A tothom que m'hagi conegut. Que no pensin simplement «l'altre dia vaig conèixer un fum».

On va?

Des de fa molts anys tinc clar que la meva feina és compartir emocions i sensacions. De la millor manera que sé fer això és a través de la veu. Després em completo com a actor i amb altres facetes d'ensenyament i couching.

O sigui, que va a molts llocs.

Faig moltes coses, soc una persona molt inquieta.

Què li passa al món?

És una pregunta que ens fem tots. Potser la cançó Nòmades ens pot apropar a la resposta.

És que no som d'enlloc?

Ens hem perdut algun pas. Quan vam passar de nòmades a sedentaris, hi va haver algun pas que no vam acabar d'entendre. Per això el final de la cançó diu «respectarem tota cultura, transformarem les dictadures». Què li passa al món? És una gran pregunta, per això es titula així una cançó.

Vostè prové de cultures diverses, amb un avi andalús.

I estic orgullós de la barreja. Vaig estar al FAQS perquè havia cantat a l'avinguda Universitat, davant de 15.000 persones, no 7.000 com deien. I al FAQS vaig parlar en català i en castellà. I crec que vaig ser molt honest amb el que està passant aquí. El món fa molt que existeix, la humanitat també, i es transforma. Venim de ser pols estel·lar i acabarem essent pols estel·lar. Mentre hi som, hem de fer una bona feina, i per això hem de respectar les cultures, les diversitats, les formes de ser.

El mestissatge és positiu?

La barreja és boníssima, és la riquesa, és el que ens farà forts. Voler ser raça ària és equivocar-nos de direcció.

Com vol viure?

Feliç.

Així de fàcil és?

Ha, ha, no és gens fàcil. Hem de recordar els bons moments, per reviure'ls. Els dolents són per reflexionar. Amb Lax'n'busto, amb els amics, amb la parella... «Així vull viure» parla d'aquests moments, concretament d'un moment amb la meva parella, abans de tenir fills, estirats a la gespa en un parc de Londres, on vivíem. Complicitat, llavis calents...

Pot entrar en detalls del que feien, estirats a la gespa anglesa?

Ens estimàvem (riu). Li sona? Deu recordar moments així.

La gespa sempre m'ha semblat humida.

Au vinga, això ens sona molt a tots.

Vostè ha sigut sommelier. Vi o música?

Les dues coses.

Són maridables?

Van juntes de la mà. La fermentació és un procés diví. Segons Bacus, el vi ens ajuda en el bo i en el dolent, però ens ajuda a seure i a reunir-nos. I la música també. La música honesta i el vi honest.