Des d'aquest dilluns i fins al proper diumenge, 1 de desembre, tindran lloc a Girona una sèrie d'activitats programades dins la Setmana de la Ciutat Educadora, que enguany se celebra sota el lema «Escoltar la ciutat per transformar-la». Biblioteques, centres culturals, entitats associatives i un bon nombre de col·lectius s'apleguen a redós d'un concepte integrador com és l'educació en totes les seves variants. Actes ben diversos com poden ser l'exposició Llegendes de Girona, una mirada coeducativa, la xerrada Vet aquí un conte de Laura Vilar, l'acte de lliurament de la Beca Girona Premi Europa de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, però també els relats dramàtics de menors arribats a Catalunya, històries per educar en la cooperació i la diversitat. També hi haurà espai per al cinema a través del Cicle de Cinema i Solidaritat i una sessió de cinefòrum amb la projecció del film This is England. Els museus d'Història, dels Jueus i del Cinema també s'afegeixen a les activitats programades amb una jornada de portes obertes aquest diumenge vinent i el dia abans haurà tingut lloc la sessió Anem a.... descobrir la Girona jueva, a càrrec de Lidia Donat, que tindrà la virtut d'apropar al coneixement general com era la vida quotidiana dels habitants del Call a l'edat mitjana.

Durant tots aquests set dies hi haurà un ventall d'actes diversos, tallers, accions, conferències i exposicions amb el lloable objectiu de donar sentit i consistència a la Carta de Ciutats Educadores que l'Ajuntament de Girona va signar l'any 1990 amb els vots favorables de tots els regidors que formaven part del consistori en aquella època. Francament, avui se'm fa difícil pensar que es pogués repetir un acord semblant, ja que alguns dels valors que haurien de ser objecte de defensa compartida s'han esquinçat en molts pedaços de veritats immutables. L'alcaldessa, Marta Madrenas, afirma en la presentació de la Setmana que «escoltar la ciutat és un camí de doble sentit que ha de ser transitat tant pels governs locals com pels agents socials de la ciutat en un anar i venir constant, participatiu i inclusiu». S'escolta, però, de debò la ciutat o només es para l'orella en una determinada direcció dels vents polítics?

En el seu llibre Educacionari, un assaig que convida a pensar en l'educació com un compromís i «sentir-la com un gust», el professor de Filosofia i exconseller del ram Joan Manuel del Pozo ens diu que «l'activitat educativa té una finalitat derivada de la naturalesa oberta o no predeterminada de la persona humana: aconseguir que realitzi les millors possibilitats en llibertat». En aquesta línia, el meu dubte és si avui s'educa prou bé en els valors de pau, democràcia, participació, diàleg, convivència, solidaritat, diversitat, justícia social i cooperació, que, en el seu conjunt, donen sentit al global educatiu en el marc d'un sistema democràtic que, en paraules de l'exconseller gironí, «és especialment un clima de formes de convivència que traspua per la societat fins a les esferes més petites i properes al dia a dia de les persones».

Francament, després del que va passar a Girona amb els actes vandàlics provocats per joves suposadament indignats, penso que ara més que mai seria convenient que el nostre Ajuntament ajudés a difondre el Breviari de Ciutadania de Carles Rahola. Allí, hi trobaran una frase que tal vegada els podria ser útil: «La joventut -diu Rahola- ha de comprendre que les seves aspiracions humanes i justes sols podran realitzar-se amb l'exercici de la llibertat dintre de les lleis. Fora d'elles no hi pot haver més que desordre i tenebra». No em vull ni imaginar els epítets que rebria avui el pobre Carles Rahola via Twitter o Facebook per defensar aquesta elemental premissa.