La gironina Marta Gubau presenta el 3 de desembre a la Llibreria 22 «Tenim un cor per a tu», on narra en primera persona l'experiència de rebre un trasplantament de cor, fa tres anys. Els beneficis es destinen a la Unitat de Seguiment de Supervivents de l'ICO

Com es porta, tenir un cor aliè?

Amb alegria. Per mi és la sensació d'estar aquí, quan no hi hauria de ser. És indescriptible. No penso que sigui d'una altra persona. Me l'he fet meu, em pertany.

Igual que un fill adoptat, que per als pares és autènticament seu.

No em plantejo que és d'un altre. Forma part de mi i no me'l treu ningú.

Només faltaria, dona.

El que faig molt sovint és pensar en el donant i en la seva família. Tot i que no sé qui és, les donacions són anònimes.

Preferiria saber-ho?

Al principi em vaig obsessionar a saber qui era, tenia una necessitat d'agrair-ho a la família. Em sentia tan agraïda! Era tan increïble que m'hagués passat això, que ho necessitava! Després vaig pensar que la vida m'ha ofert altres maneres de retornar aquest regal.

Tanmateix, pensa en aquella persona que li va donar el seu cor?

Sempre. No me l'he arribat a imaginar físicament, això no. Però penso molt en aquella persona i la seva família. Quan faig alguna cosa que abans no podia fer m'emociono i ploro d'alegria. I hi penso.

Li ha passat darrerament?

Fa dos caps de setmana vaig anar en bicicleta amb unes amigues. Era el primer cop que anava en bicicleta des que era petita. Estava plorant, rient i cridant, tot alhora! I pensava en el donant. Com quan camino mitja hora o quan ballo cinc minuts, coses que tampoc no podia fer.

Què li diria, si pogués?

Buf! No crec que hi hagi prou paraules en aquest món per poder-li agrair el seu gest. M'agradaria que la seva família sabés que estic vivint una vida plena, que no hi seria. Que gràcies al seu gest i al seu pensament jo segueixo aquí. Que amb la seva decisió m'han donat una pròrroga.

Ha adoptat una mica la personalitat o els gustos del donant?

He donat moltes voltes a aquest tema, al principi fins i tot m'hi vaig obsessionar, perquè hi ha molt de mite sobre això. Quan vaig a escoles, els nens em pregunten si penso el mateix que pensava amb el cor anterior.

Pensa el mateix?

Crec que penso exactament el mateix i tinc els mateixos gustos. A vegades hi ha el dubte en petits canvis d'hàbits. Jo no diria que he adquirit hàbits o gustos del donant, poden ser deguts a la medicació o a altres factors, però... sempre queda aquell dubte.

Com s'enfoca una operació de trasplantament, que és a vida o mort?

Des que em van posar en llista d'espera fins que em van trucar, vam intentar viure al màxim tant com vam poder. I distreure'm al màxim amb la família i els amics. L'entorn és molt important, notar el seu suport i els seus ànims. Sabia que després em vindria una etapa molt dura i que ens caldria molta paciència, així que em vaig omplir de records xulos

Ja, però i quan arriba el dia?

Em van trucar que jo estava a Cap Roig, en un concert de Sopa de Cabra. A mitja cançó d'«Eix de rotació», ho recordo bé. Per mi, des d'aquell dia, la lletra és un diàleg entre els dos cors.

Va abandonar els Sopa?

És clar, tens una hora de marge per arribar a Bellvitge! Va ser molt pel·liculero: abraçades, petons, trucades... I volant a Barcelona. Quan estàs en espera, estàs pendent del mòbil 24 hores al dia, fins al lavabo te l'endús. Feia 4 mesos que esperava, en un cor és molt de temps, hi ha gent que mor mentre espera.

I llavors, un quiròfan de què no sap si en sortirà...

Vas a la mort... o a la vida, no ho saps. Jo no tinc por a la mort, en tinc al patiment. Pensi que ja havia patit càncer, un ictus, una pancreatitis... Per això va costar, que fos candidata a un trasplantament.

Vostè és una heroïna.

Soc una supervivent. Herois són els metges i investigadors que ho fan possible.

Com enfoca la vida, ara?

Vivint el dia a dia. Tinc clar que el present és el que importa, perquè la vida és efímera. La mort la patirem tots... si bé alguns tenim més números. Jo haig de disfrutar per dos, perquè he tingut dos cors.

Per què ho ha escrit en un llibre?

Tenia necessitat de tancar el cercle. Acabar amb l'episodi i, per fi, tenir una vida plàcida, normal. Abans no podia ni pujar una vorera.