09 de desembre de 2019
09.12.2019
la gàrgola

Acomodar el foraster

09.12.2019 | 06:00
Acomodar el foraster

És positiu i àdhuc esperançador que alguns inversors hagin decidit invertir en establiments hotelers a la ciutat de Girona. Després de molts anys de sequera en aquest camp de l'acomodació del foraster, sembla que tiren endavant alguns projectes immobiliaris que representaran l'ampliació de l'oferta de llits que, en el seu conjunt, farà una realitat més d'acord amb la ciutat que n'ha fet del turisme una font important, sinó la principal, de la seva economia.
Després de molts anys amb el projecte aturat, ja s'ha anunciat que tiraran endavant les obres per adequar l'antic edifici del Banc d'Espanya de la plaça Marquès de Camps en un establiment de quatre o cinc estrelles, mentre que al seu davant, on hi havia hagut la seu de Pegaso i, més recentment, la botiga Berdala, hi anirà un hotel més modest d'una estrella però tanmateix també excel·lentment situat. D'altra banda, els germans Roca estan ultimant la propera obertura de la seva fàbrica de xocolata a la plaça Catalunya, que al mateix temps incorporarà també un petit hotel «con encanto» de 15 habitacions a l'edifici on al segle passat hi va funcionar la clínica La Esperanza. Així mateix, queda pendent el projecte d'ubicar un nou hotel al solar que ha quedat lliure de la plaça d'Espanya, just davant l'estació de la Renfe, tot i que aquest encara està un xic verd.
La inversió en establiments hotelers, tot i tenir una rendibilitat a més llarg termini, és una opció segura particularment en aquells llocs on els estudis de mercat demostren fefaentment que encara hi ha camp per córrer. És el cas de Girona. Una ciutat que ha passat de la grisor dels temps passats als colors vius dels seus atractius monumentals combinats, és clar, amb la modernitat de la seva actual oferta comercial, l'incentiu d'una gastronomia variada i de qualitat que té en El Celler de Can Roca el seu vaixell insígnia i una ubicació geogràfica que la fa especialment interessant com a campament base per explorar territori, ja sigui en direcció mar o munta­nya. I és en l'aspecte de l'oferta hotelera on Girona anava un xic coixa, almenys si la comparem amb ciutats de característiques similars.
Així, per exemple, l'agermanada Albi a França, de poc més de 50.000 habitants, disposa de 47 establiments, Perpinyà en té més de 100, Siena gairebé frega els 200 i Toledo supera la quarantena. També és veritat que l'actual oferta de pisos turístics a través de diverses plataformes legals, però també de contractacions entre particulars que es mantenen allunyades dels ulls del fisc han distorsionat aquest món de l'acomodació del foraster.
Dels antics establiments dedicats a la prestació d'aquest important servei com podien ser la Fonda dels Italians o l'hotel del Centre es manté viu i en plena forma l'hotel Peninsular del carrer Nou, que recentment ha commemorat el seu 150è aniversari, un establiment familiar que ha sabut mantenir la tradició i la història amb una aposta per la renovació, la millora i l'ampliació de les seves instal·lacions.
I si coincidim que fer hotels és una bona inversió i és negoci, no hauria d'espantar que aquí es fes quelcom semblant a la proposta que aviat aprovaran a Barcelona consistent a aplicar un increment de la taxa turística a les pernoctacions. A Girona aquest import per persona i dia oscil·la entre 1 i 2 euros, cap fortuna pels clients però uns bons ingressos pel municipi que poden destinar a noves promocions com, per exemple, treballar seriosament en el dossier de la Unesco.
L'aposta hotelera és positiva, però no és de rebut la decisió municipal de foragitar el turisme més humil que arriba amb autocar fent-lo caminar dos quilòmetres si vol fer-se una foto fent un petó al cul de la lleona. Aquesta imatge no és la de la ciutat oberta i solidària que ens havien venut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook