El fotògraf Àlex Carmona i la il·lustradora Tània Lupe reten homenatge a Joan Salvat-Papasseit amb un CD que inclou versions musicals dels seus poemes -Brams, Cesk Freixas, Sabor de Gràcia, Gossos i altres- i un llibre amb fotos de l'enregistrament, titulat «Sota el firmament»
Què hi veu, sota el firmament?
Uau, quin començament. Hi veig el món, la vida.
I el que veu el fa ser optimista?
Sempre he sigut pessimista, però cada cop soc més optimista.
Per què Papasseit?
L'any 2011 vaig fer un llibre bastant similar, amb poemes de Martí i Pol. Amb altres artistes. Va funcionar força bé i tenia ganes de fer alguna altra cosa similar. I Papasseit m'agradava molt des de l'època de l'escola, i a més n'havia sentit poemes musicats, els mateixos Llach i Serrat n'han enregistrat, inclús Brams. I una cosa important: no hi havia drets d'autor.
Realment important.
Molt (riu).
Els estudiants actuals també coneixen Salvat-Papasseit?
No. Ni tan sols l'estudien a l'escola. I al meu entendre, és imprescindible estudiar-lo. Malgrat que va morir el 1924, el contingut dels seus poemes és completament vigent.
I era home molt compromès políticament. Un artista ha de ser compromès?
Sí, crec que si tens visibilitat i arribes a molta gent, has de ser compromès i dir la teva. T'has de mullar. Sigui cap a un cantó o cap a un altre.
Com a fotògraf, vostè és compromès?
El poc que puc ser-ho al meu nivell, sí. És clar, jo arribo on arribo, no em puc comparar amb artistes com Papasseit.
Per tornar a néixer, necessitem morir?
Totalment. A més, és el vers que més em marca de tots els poemes de Papasseit. Trobo que és una frase espectacular.
«Deixa't besar, i si et queda enyor besa de nou, que la vida és comptada». Vaja, que hem d'aprofitar el temps.
Em sento identificat amb quasi tot el que diu en Papasseit. Potser abans no aprofitava tant el temps, ja li he dit que era pessimista. Ara l'aprofito a tope.
«Amiga, la vida és una cançó»
No m'ho havia plantejat. A vegades és una balada, més aviat trista, a vegades un rock & roll, a vegades un pop divertit.
Papasseit dedica una poesia a l'ofici qeu més li agrada. Quin és el seu?
Fotògraf. M'ho passo molt bé fent fotos. I això que a vegades pateixo, he tingut èpoques que ho he volgut deixar. Però no puc.
Però en Papasseit parla d'oficis manuals.
Fer de fuster ha de ser molt maco. Fer les formes que tu vols, tot treballant la fusta...
Li ha costat trobar tants col·laboradors musicals?
Déu n'hi do. Alguns grups i músics em van dir que sí a la primera. A altres els he hagut d'anar al darrere. I també n'hi ha que m'han dit que no, i alguns que ni tan sols van respondre el correu electrònic. Hi ha de tot. Però ja sabia on em fotia, el món dels músics és així.
