Als anys seixanta del segle passat es van instal·lar a Girona els primers parquímetres de pagament horari. Els recordo a la plaça del Vi i a la pujada del pont de Pedra. Eren uns artefactes metàl·lics als quals s'introduïa una moneda i es girava una mena de clavilla que assenyalava el temps d'estacionament. L'invent no va funcionar i es van suprimir perquè en aquell temps la circulació era escassa i els pocs cotxes que hi havia no tenien cap necessitat de pagar per estacionar, llevat, és clar, que s'anés a fer una gestió a l'ajuntament i es volgués fer el pinxo mostrant públicament el darrer model de Seat comprat a terminis. Aparcar a Girona era molt fàcil perquè hi havia espai suficient arreu, centre urbà inclòs. De fet, avui seria totalment impensable fer amb el cotxe alguns trajectes urbans com els que es feien en aquell temps de tranquil·litat circulatòria malgrat passar l'N-II pel Barri Vell!

A mesura, però, que el nivell de vida va anar pujant i els vehicles van començar a envair els carrers, la qüestió de l'aparcament gratuït es va anar complicant. Estacionar el cotxe no era fàcil i les solucions sempre van generar polèmica. El primer pàrquing soterrani construït sota la plaça Salvador Espriu va ser obra d'un constructor gironí que va intuir com evolucionaria la qüestió circulatòria en el futur immediat i va decidir invertir els seus diners. Inicialment, aquell projecte no va ser negoci perquè la ciutadania no tenia clar això d'haver de pagar per aparcar mentre s'anava de compres o a fer un encàrrec, però el temps va imposar la dura realitat de les dificultats cada vegada més evidents d'aconseguir un forat en un lloc relativament cèntric. Avui aquest pàrquing gairebé omple cada dia, però la ciutat ja té una oferta força completa amb instal·lacions subterrànies a Joan Maragall, Pompeu Fabra, Emili Grahit (aquest amb problemes d'ocupació i rendibilitat), Jutjats, etc.

A banda, però, dels que estan a sota ­terra, a poc a poc s'han anat expandint les zones blaves primer i, posteriorment, les anomenades zones verdes que prioritzen l'estacionament dels veïns del sector on s'ha implantat per sobre dels vehicles de fora amb tarifes i horaris diferents en funció del lloc de residència de l'usuari. Quan es van posar a Barcelona van originar una gran polèmica perquè els veïns, avesats des de sempre a l'estacionament gratuït, van posar el crit al cel per aquell canvi que els obligava a pagar. Però l'emprenyada va durar poc perquè es va constatar que realment són els residents els més beneficiats per la mesura. A Girona es va trigar més, però també es va optar per pintar de verd els estacionaments d'alguns carrers. A petició de les associacions de veïns, es va fer a la zona de les Pedreres amb 124 places i al Güell-Devesa amb 791. Lògicament, també van generar protestes per la cosa del pagament, però després d'un temps prudencial de prova durant el qual va ser minsa l'ocupació dels nous espais, la realitat s'ha acabat imposant i les dades revelen que actualment superen el 80 per cent.

En general, les zones verdes són positives per als veïns però també per als ciutadans de Girona en general, perquè fan possible trobar espai per aparcar sense gaires problemes i a un preu raonable. Sembla que l'invent verd es vol expandir a Vista Alegre i Carme i a alguns sectors de Sant Narcís i Santa Eugènia. Recentment, l'Ajuntament ha aprovat destinar 9.000 € al projecte de zona verda al Barri Vell que inclou la plaça de Sant Pere i els carrers Sant Pau (que podria recuperar l'estacionament avui reservat com a zona de seguretat) i Ponç Martí. Suposo que en tots els casos calen estudis tècnics que avalin la seva implantació, però aquesta verdor és una realitat que assenyala els nous camins del futur circulatori a la ciutat.