El 20 de desembre s'estrena el film «Sense sostre», una ficció sobre el fenomen de la gent que viu al carrer. El protagonista és Enric Molina, qui precisament va viure set anys al carrer

Què és el pitjor de viure al carrer?

Més que les inclemències del temps, més que no tenir res per menjar, és el menyspreu de la gent.

Això es nota?

És clar, que es nota, la sola indiferència de la gent ja et fa molt de mal, és una autèntica punyalada. Tens problemes importants i la gent et passa pel costat sense ni mirar-te. O et miren per deixar-te clar el menyspreu amb la mirada.

En canvi, els falta temps per donar diners a La Marató de TV3.

Exactament. O per trucar a la policia que ens vingui a treure del carrer. O per dir «marxa d'aquí, que fas nosa».

La gent no és tan solidària com aparenta, sembla ser.

Ui no, i tant que no. Això de la solidaritat és una paraula molt llunyana, quasi oblidada. I ara, amb els mòbils, pel carrer la gent va a la seva, no es preocupa si a terra hi ha algú demanant, o que té gana, o que té fred. Al contrari, et volen fora del seu carrer, del seu barri.

Tan generosa que és la gent amb les caixes de resistència dels polítics.

I tan pocs diners que aquests després destinen a hospitals i serveis socials.

Creu que la pel·lícula «Sense sostre» pot servir d'alguna cosa?

La intenció és que la gent es conscienciï que tots podem acabar vivint al carrer. Avui tens bona feina, un cotxe de pel·lícula, bona casa, parella, i demà potser no tens res. Que es vegi que és problema social. Si ens hi poséssim, tindria solució. El problema dels sensesostre es podria acabar.

Vostè que ho ha viscut, què fa quan troba un sensesostre?

A banda del que els pugui donar material, intento dir-li alguna paraula maca, li pregunto com va, si necessita una manta, si vol un plat d'arròs... I si no, almenys li ofereixo un cigarret i estic uns minuts xerrant-hi. Com a mínim diguem-los un «bon dia», que no costa gaire.

Les dates nadalenques són més dures per aquesta gent?

És clar, veus nens il·lusionats, gent que va a festes familiars, tothom és més propens a passar-s'ho bé... i tu estàs sol. Tothom carregat de regals, i tu potser no en tens ni per a un cafè amb llet.

Als tebeos, per Nadal, les famílies convidaven un pobre a taula...

Als tebeos passa molt, però a la realitat deu passar a una ínfima part dels pobres. Jo sempre vaig estar molt sol, ni una teula de torró em van donar.

Hi ha solidaritat, entre vostès?

Es pot trobar amb grups de sensellar que es reuneixen i comparteixen el poc que tenen, i també pot trobar baralles per problemes de territori. Hi ha de tot.

Vostè vota?

No. Jo? (Riu)