El Nadal ens arriba com cada any a Girona amb els carrers engalanats de bombetes de colors que, per cert, pengen des de molt abans de la Puríssima. Una de les condicions que es van establir en aquest concurs era que l'empresa adjudicatària havia de garantir uns determinats percentatges de color groc a la lluminària, un curiós (o no tant) requisit que s'ha complert amb intensitats diverses en funció dels sectors que es consideren més o menys afins. Tonalitats a banda, la veritat és que alguns dels embelliments urbans han estat prou encertats, principalment algunes de les rotondes que s'afegeixen a l'ornamentació de caràcter més general.
Immersos en l'ambient nadalenc, vaig decidir visitar el pessebre que la gironina Paula Bosch ha instal·lat a la plaça de Sant Jaume per encàrrec de l'equip de govern de Barcelona. Havia llegit comentaris no gaire elogiosos i més aviat fotetes respecte de la seva creació feta a base de capses de records situades de manera aleatòria i volia comprovar si la visió del muntatge em generava rebuig o no. A la plaça m'hi vaig trobar amb qui fou l'arxiver municipal Ramon Alberch i vam coincidir que no n'hi havia per a tant respecte de les crítiques rebudes. Certament, el pessebre genera comentaris de tot tipus, molts dels quals es refereixen a la modernitat de la proposta enyorant els temps en què la instal·lació era la tradicional, la de «tota la vida». Però és evident que des que Ada Colau és alcaldessa del Cap i Casal, s'ha fet una aposta per anar canviant, modificant i adequant la festa típica amb noves propostes que, sense renegar del simbolisme d'aquestes dates, aportin noves visions d'un mateix fet i/o creença. Prop de la plaça, al Museu Marés, hi ha un magnífic pessebre que fa les delícies dels amants de la tradició en forma de figures, paisatge nadalenc, bous, mules i nen Jesús. Però és saludable que hi hagi polèmica, ja que l'obra de Paula Bosch tot i ser molt respectuosa amb el simbolisme nadalenc s'endinsa en la necessària transgressió conceptual com no podia ser d'altra manera tractant-se de l'art en constant evolució al llarg del temps.
El món pessebrista ha estat sempre molt present a Girona, circumstància que el poeta Josep Tarrés va saber plasmar com a recreació literària d'antigues celebracions al presbiteri de la Seu en el magnífic volum ple de màgia i de sentiment El pessebre gòtic a Girona. Enguany, l'Ajuntament conjuntament amb l'Associació de Pessebristes ha organitzat el concurs «Fem un pessebre per Nadal», adreçat als alumnes de primària i secundària de les escoles i instituts de la ciutat, una activitat per a la qual es recomana utilitzar alternatives a la molsa a l'hora de preparar els muntatges. Fins al dia de Reis es podrà visitar l'exposició de pessebres a la Carbonera i Cisterna del Museu i també el pessebre que l'Ajuntament ha instal·lat al vestíbul d'entrada. Així com els pessebres i les diorames han tingut predicament i bona acceptació, no ha estat així amb els pessebres vivents. Se'n feia un a Palau Sacosta, però suposo que no deu ser gens fàcil organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques i menys mantenir-lo en el temps. Però als gironins ens queda l'opció d'apropar-nos al poble de Vilavenut, al Pla de l'Estany, on segurament hi ha un dels pessebres amb més participació popular de les comarques gironines. Un mercat medieval, quadres interiors amb carnisseria, fleca, estances d'antigues presons amb aparells de turment inclosos i, fins i tot, l'escenificació d'una orgia romana hi tenen cabuda en una posada en escena digne dels millors escenaris professionals. Un recorregut divertit, engrescador i alhora educatiu que acaba amb una xocolata calenta que reconforta qualsevol esperit enfredorit, tot entonant el fum, fum, fum. Bon Nadal!
