30 de desembre de 2019
30.12.2019
OPINIÓ

Les incerteses del 2020

29.12.2019 | 22:03
La manifestació del moviment Fridays for Future a Girona, al març.

Demà, festivitat de Sant Silvestre, l'home dels nassos arribarà puntual per acomiadar el darrer dia d'aquest 2019 que ens deixa amb un canvi de clima que no acaba de convèncer tots els països sobre la necessitat de lluitar plegats per afrontar els seus efectes.

Malgrat el comunicat de mínims que va sorgir de la cimera celebrada a Madrid, la veritat és que ja sigui pel carisma, empenta i/o decisió de la Greta Thunberg o perquè són més que evidents les variacions climàtiques que provoquen desastres arreu del món en forma d'inundacions, huracans o tifons, la conscienciació ciutadana entorn a aquestes qüestions ha començat a quallar amb força entre nosaltres.

A Girona, per exemple, ja fa temps que un grup cada vegada més nombrós d'estudiants que formen part de l'associació internacional Fridays for Future posen el seu granet de sorra perquè la ciutadania sigui conscient que d'allò que fem avui amb el nostre entorn pot dependre el futur de tots.

Demà molta gent brindarà amb cava per l'entrada del nou any i formularà els habituals bons desitjos de pau, felicitat, amor i salut.

Alguns aprofitaran per fer promeses de canvi d'hàbit i s'obligaran mentalment a iniciar una dieta vegetariana que segurament no anirà més enllà de les dues primeres setmanes, d'altres voldran deixar de fumar i uns pocs decidiran apuntar-se a un gimnàs per allò de castigar el cos en ares a una efímera afició esportiva.

També la ciutat dels quatre rius acomiadarà l'any amb un llistat de bones intencions com les 355 mesures que el 15 de novembre va presentar l'alcaldessa, Marta Madrenas, una relació de «vaques voladores» en l'afortunada frase del periodista d'aquesta casa Pep Taberner. Efectivament, les propostes municipals eren inconcretes, tòpiques i generalistes, però no ho són, en canvi, les realitats que la ciutat ha d'encarar en aquest 2020 que demà passat comença.

La qüestió d'un nou hospital Trueta i la definició del seu emplaçament ja és un clàssic. El col·lectiu mèdic es manifesta a favor d'un parc hospitalari potent al sud mentre que el col·lectiu d'infermeria fa costat a l'Ajuntament en la seva opció de Domeny.

En aquest 2020 s'hauria de prendre una decisió però segurament quan acabi l'any encara n'estarem parlant. Per altra banda també s'hauria de definir i encarrilar el futur de l'entrada de la ciutat pel carrer Barcelona així com la remodelació urbanística de la plaça d'Espanya però em temo que aquestes qüestions també quedaran al calaix junt amb altres com per exemple el parc de les Pedreres o el projecte d'un pont que uneixi el carrer del Carme amb el barri de Montilivi.

Deixar projectes i promeses al calaix de l'oblit és un vell costum d'aquest ajuntament. Recordem, per exemple, l'anunci d'urbanització del passeig José Canalejas fet a bombo i plateret a principis de l'any 2013. Fa set anys, set anys!, que es van prometre unes obres que havien de millorar i dignificar aquest carrer, que havia quedat arraconat després de les mogudes urbanístiques que havien beneficiat tot el seu entorn.

Era una de les poques peces inacabades de l'herència socialista però ni aquesta han sabut entomar els nous governs de dretes. Tampoc he vist que hi hagi partida pressupostària per a aquest 2020 o sigui que la Girona turística continuarà amb la part fosca d'aquesta banda que mira al campanar de Sant Feliu.

I d'una cosa grossa a una de menuda: fa dos anys es varen destinar uns cent mil euros per continuar el camí que voreja el Galligants i arranjar la part que va de la font del Bisbe a la d'en Pericot. En aquest temps no només no s'ha estassat ni un metre d'argelagues sinó que no s'ha donat cap explicació del perquè no s'ha fet ni on han anat a parar els diners pressupostats. Això sí, els llums grocs a dojo no ens els estalviem.

Bon any!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit