El sexe trenca amistats?

En trenca més que no pas n'uneix.

És cosa que passi sovint, a la vida?

A mi no m'ha passat gaire. Però conec gent a qui li ha passat.

Les dones boniques se'n van amb els homes rics i famosos?

Crec que això és un mite. Les dones boniques i intel·ligents poden anar amb homes intel·ligents i no tan bonics.

Cada polític té una llibreta una mica comprometedora?

És que si no, no és un bon polític. La llibreta, l'ha de tenir.

Però és una llibreta que si es descobreix li pot portar problemes.

Normalment els polítics són tan superbs que no es pensen que algú pugui descobrir els seus secrets. Tanmateix, crec que el percentatge de llibretes que es descobreixen no és gaire alt.

Descrigui Girona i la seva societat.

Ostres, és que si ho dic quedaré molt malament amb els gironins...

No es preocupi, segur que no ho llegeixen.

És una ciutat que es creu ser més del que realment és.

En quin sentit?

En el sentit que els gironins es pensen que són diferents, que són molt importants, que són molt bons, que són una mica superiors als altres... però al final són com els de qualsevol altra ciutat. Passa a qualsevol altra ciutat de la mateixa mida.

Ciutats entre ciutat i poble?

Una cosa així. Que potser es pensen que són més ciutat del que són. I quan vas a una ciutat de debò, veus que la teva, per més que l'estimes perquè és teva, no és tan ciutat.

Girona guarda secrets perquè aquí la roba bruta es renta sempre a casa?

Això està claríssim. Aquí tot ha de ser perfecte, no es pot ensenyar res dolent, tot s'ha d'amagar, només s'han d'ensenyar les coses bones. Això és molt gironí. I de ciutats de mida semblant, potser a les ciutats grans no és tan així.

Els seus protagonistes es diuen Martí i Valerià, dos caràcters contraposats, un tímid i fracassat i l'altre, ric i famós. Coneix més martins o valerians?

(Riu) Hi ha més martins que valerians, el que passa és que els valerians es fan notar més. Em cau millor en Martí.

Malgrat la seva trista vida?

Potser és millor tenir una vida trista que una vida com en Valerià: molt admirat i molt aclamat, però molt hipòcrita.

I de xantals?

De dones tan arriades, segurament molt feministes sense semblar-ho, em penso que n'hi ha poques.