«Hem de fer servir el cap, però encara més el cor»

del cor», compostes per ella mateixa. L'acompanyen Clara Enrich (violoncel

i veu) i Aleix Triadó (guitarra i veu).

A què ve la dièresi en el nom artístic?

És una dièresi purament estètica, me la vaig posar un dia que vaig pensar que hi havia moltes Mireia, com una manera de diferenciar-me. Però entre vostè i jo: no descarto treure-la perquè em suposa molts problemes, ni a Spotify ni a cap lloc accepten la dièresi. Em vaig embolicar jo sola (riu).

Parla sempre des del cor?

Crec que sí, o almenys ho intento.

I quan el que parla és el cor, què li diu?

Quan el cor parla, les coses surten de manera molt directa, molt pura i molt transparent. I aquesta és la forma amb què hauríem d'actuar amb les nostres idees. Hem de fer servir el cap, però encara més el cor, que al final és amb el cor, que assolim els objectius.

Escoltant «Silenci i crit» veig que li preocupa el tema dels refugiats.

Em preocupa molt. Penso que és una situació amb què tots hauríem d'empatitzar. Segurament per a mi és la cançó més especial, perquè és la que em remou més coses. Les dels refugiats són imatges que formen part del dia a dia, de manera que sembla que la gent les acabi normalitzant. Aquesta gent podríem ben bé ser nosaltres, això podria estar passant a Barcelona. El silenci és perquè podríem ser nosaltres, i el crit és per denunciar-ho. No només en aquest tema, sinó en tots, no hem de callar davant del que és injust.

No fa cançons per passar l'estona.

Toco els temes que em molesten, o que vull reivindicar, o que simplement estimo. Soc molt emocional.

Titula un tema «Veig un final». Ja que el veu, expliqui'ns-lo.

He, he, la cançó parla del final d'una relació.

Però jo no soc tan xafarder. Vull saber com serà el final de tot.

El final d'alguna cosa és sempre el principi d'una altra.

«Som lliures», canta també. Segur?

Aquest tema és contra el maltractament de gènere, i per treure a la llum la posició de la dona a la societat. Ara bé, en aquests moments es pot agafar en altres sentits.

Per exemple?

Cadascú que l'interpreti com vulgui (riallada).

Les dones continuen estant malament?

Molt.

Tan malament? No exageri.

Les coses estan canviant, les noves generacions es mobilitzen molt, ja des de l'àmbit familiar. Però no hem aconseguit ni un 10% de la normalitat que cal. És necessària més consciència.

«Recordant-te». Què recorda quan mira enrere?

Veig tota la feina que s'ha fet des que va sortir el disc, fa quasi dos anys. Ha sigut un procés molt bonic, fins i tot els desenganys. És com una muntanya russa en què tu decideixes si hi puges. El resum és un gran aprenentatge.