31 de gener de 2020
31.01.2020

El Gran Wyoming: «La dreta crida 'Visca Espanya' com si insultés»

Entrevista a José Miguel Monzón, presentador d'El Intermedio i autor de 'La furia y los colores'

31.01.2020 | 00:20

Els seus antagonistes li retreuen la mordacitat amb què sol despatxar contra la dreta a «El Intermedio» (La Sexta), ignorant que el que José Miguel Monzón (Madrid, 1955) deixa anar per la boca no és creació seva, sinó dels guionistes. Si li deixessin dir el que pensa, aquests antagonistes l'odiarien encara amb molta més força. Amb el llançament del seu llibre (La furia y los colores), s'ha animat a reflexionar sobre l'evolució que ha experimentat el país des dels anys en què ell es passejava amb patilles de bandoler i pantalons de campana.

Quan mira enrere, enyora la llibertat?

El que explicava Orwell a 1984 ja està passant i no ens n'adonem. Avui és possible saber, minut a minut, on has estat, què has fet, què has comprat, el porno que t'has empassat... Això és el control exhaustiu de l'individu un per un, no com a col·lectiu. Si demà hi ha un cop d'estat i s'instaura una dictadura com la de 1984, tots ja estarem fitxats. Fa quaranta anys, giraves la cantonada i desapareixies. Avui, la llibertat de ser el que vulguis, com vulguis i on vulguis, s'ha acabat.

Però no veiem les masses manifestant-se als carrers per això.

Un amic em deia l'altre dia que a ell no li sembla malament aquest control si serveix per evitar atemptats. És clar, però i si un dia hi ha una involució política i, per exemple, es comença a perseguir els que van a missa? Oi que ja no ens sembla tan bona idea? La gent pensa que mai estarà a la banda del perseguit, però ningú garanteix que això sigui així sempre. Vivim temps de regressió, la llibertat ha deixat de tenir valor.

Quan «se jodió el Perú», per fer servir la famosa expressió de Vargas Llosa?

Cada país ha seguit el seu propi procés. A Espanya, hi ha un moment clau, quan el PSOE guanya les eleccions el 1982 amb una majoria absoluta que li hauria permès fer els canvis que no va fer, a part de treure els morts de les cunetes. Va optar per deixar-ho córrer i el franquisme es va incorporar a la democràcia sense solució de continuïtat. En permetre que la Justícia, l'Exèrcit i la Policia seguissin en mans dels mateixos d'abans, les possibilitats de canvi van desaparèixer.

A resultes de l'èxit de Vox, el nacionalisme espanyol ha tret pit. L'ha sorprès?

La veritat és que sí. Aquesta tornada a l'espanyolitat de les banderes, el Cid Campeador i tot aquest seguit d'estupideses que van dient no me l'esperava, creia que aquesta Espanya havia estat bandejada. Perquè una cosa és ser de dretes i una altra ser tan capullo per reivindicar el que reivindiquen. L'imperi on no es posava el sol? És patètic i sinistre.

L'afecta en l'àmbit personal?

Anar pel carrer i que algú baixi la finestreta del cotxe i em cridi «visca Espanya!» em retrotreu a una època que creia oblidada. Però, a més, ho diuen com si diguessin «fill de puta». La dreta crida «visca Espanya!» com si insultés. No ho diuen per exalçar el país, sinó amb ànim d'ofendre. És el mateix que quan em diuen "roig".

No ho és?

El que passa és que la societat s'ha escorat a la dreta de manera brutal. Abans, per ser "roig" havies de ser marxista. Ara, amb no ser racista, ja ho ets. I en aquesta lògica, uns són estrategs, com els del PP, i altres són uns frontistes que es dediquen a dir «feminazis» a les feministes i a denunciar que viuen sota la dictadura «progre». Que ja m'agradaria a mi saber què és això. La dictadura «progre» consisteix en el fet que la gent va a missa quan li dona la gana. Els sembla malament?

Hi ha debat sobre com cal tractar la ultradreta. Quina és la seva postura?

Parlar amb ells és impossible perquè no són racionals. Amb els fatxes d'aquest país, l'únic que es pot fer és evitar ser com ells i, per descomptat, no dir que no passa res. És clar que passa. A la ultradreta no se la pot normalitzar.

Li preocupa el panorama polític?

Em preocupa que aquests postulats ultres hagin contaminat tota la dreta. Ho estem veient. Es planteja un Govern de PSOE i Podem i, des del minut u, ho intenten boicotejar dient que és il·legítim. Els arguments són igual, per a aquesta dreta, un Govern progressista sempre serà il·legítim. I intentaran truncar-lo tan bon punt comenci a caminar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook