01 de febrer de 2020
01.02.2020
Entrevista · Joaquín Abad

«Les grans fortunes d'Andorra es van fer robant»

Ha publicat recentment 'Andorra connection' i 'El andorrano'

31.01.2020 | 23:41
«Les grans fortunes d'Andorra es van fer robant»

Editor de mil21, columnista en diversos mitjans, va ser director de La Crónica de Almería i del setmanari El Caso. Joaquín Abad ha publicat recentment «Andorra connection», la continuació d'«El andorrano», on relaciona el petit país pirinenc amb delinqüència, corrupció i fortunes de tèrbol origen


A què ve tanta dèria amb Andorra?

Quan dirigia La Crónica, a Almeria, vaig tenir problemes amb la màfia. Em volien matar. Quan la Guàrdia Civil em recomanava que m'ocultés, solia fer-ho a Andorra. La propietària de l'hotel on anava em deia que els empresaris andorrans eren criminals, antics pastors. Em va anar explicant històries i vaig pensar que eren dignes d'un llibre. Andorra connection explica el que a Catalunya tothom sap dels diners que s'amaguen a Andorra.

Què és això que tothom sap?

Les grans fortunes d'Andorra es van fer assassinant i robant a refugiats de la Guerra Mundial i la Guerra Civil. Els pastors que els havien de fer creuar el Pirineu, els robaven els diamants o l'or i els deixaven abandonats a la neu, lligats amb filferro. Amb el desgel apareixien els cadàvers.

Quan veiem una gran fortuna hem de sospitar?

Quan dirigia El Caso, l'editor em solia dir que darrere de totes les grans fortunes hi ha un passat criminal. De fet, vam fer una sèrie sobre els grans banquers del món, i als orígens hi havia tràfic d'alcohol o de petroli, estraperlo, màfies... Després, la tercera generació de les famílies sol legalitzar-se.

Què em diu de les fortunes no andorranes que hi ha als bancs d'Andorra?

Els diners dels suborns a caps de govern sud-americans s'ingressaven a través d'Andorra. I la gent del narcotràfic utilitza tots els paradisos fiscals que poden, i Andorra n'és un.

Si hi ha diners de suborns i comissions, hi deu haver també diner català.

Sembla que en l'inici de negoci bancari andorrà hi havia l'església i els catalans, tots per ocultar els diners al fisc espanyol. Fins a Pujol i els polítics del 3%.

O sigui, que el pobre Pujol no feia més que seguir un costum ancestral.

Això sembla (riu).

Andorra és un anacronisme?

Crec que sí. Menys de la meitat dels seus habitants són andorrans. Els hereus de qui ha controlat sempre el contraban de tabac s'han fet amb el tres poders: el legislatiu, l'executiu i el judicial. Són sempre els mateixos alternant-se en el poder.

Anacronisme també en drets laborals?

A Andorra no hi ha drets laborals. Els milers de portuguesos que hi treballen no tenen cap dret, treballen de sol a sol per poder menjar i dormir. Allà els treballadors mai no han tingut drets, ni crec que en tinguin mai, perquè el sistema que hi ha no ho consentirà. El sistema se sosté pels baixos salaris i la falta de drets laborals.

Hi ha un codi de silenci respecte d'Andorra?

Sempre hi ha sigut. És una societat molt opaca, hi ha una omertà. No parlen perquè quasi tothom a Andorra ha viscut del contraban i altres crims, i des de fa generacions hi ha una llei del silenci per no trepitjar-se entre ells.

Per veïnatge, les relacions entre Catalunya i Andorra han sigut fructíferes?

Andorra ha sigut com una província més de Catalunya.

Una província on poder amagar els diners. Això és un gran invent.

I moltes més coses. S'hi ha amagat també gent d'ETA, del GAL, delinqüents de tots tipus buscats en altres països...

Després d'aquests llibres que publica, continua anant tranquil·lament a Andorra?

Evidentment. Hi continuo anant i publicaré més llibres sobre Andorra. No és l'últim, aquest.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook